]t_á.wí

(TÍÉVI}}

16 LA DIVINA COMÈDIA

 

 

Torraca, creuen que es tracta del sol, i Nardi, de ela difusa claredat
j lluminositat dels cels, no visible pels ulls humans des de la terra2.

Beatriu, en veure la incomprensió i dubte del poeta, davant
l'espectacle, li dirà: c Tu mateix et tornes ignorant, amb un fanta-
siejar fals, cosa que no et passaria si aquest fantasiejar te'l traguessis
del damuntv: és a dir, esi oblidessis la teva lògica i les teves mesures
terrenes, que aplicades aquí no donen resultat, perquè no ets a la
terra com tu t'imagines, sinó que has fugit més de pressa d'ella, i
t'has acostat al Cel, més veloç que un llamp fugint del seu lloc propi
(l'esfera del foc)o.

Aclarit el primer dubte, el Dant preguntarà a Beatriu com és
que ell, cos pesant, pugui pujar i transcendir entre els cossos lleus.
Els ecossos lleusx són l'aire i el foc, d'aquests diu Brunetto Latini,
eresta rodejada la terra, que essent l'element més pesant i la més
sòlida substància, convé que s'estigui al mig O al fons de les altres
que li són al voltanto (TES. u, 25). I el Dant dirà en el cConvivion:
eL'home per la natura del simple cos, naturalment tendeix a anar
avallo (IIÍ, ui, 6).

Es comprèn que al Dant, que està convençut de totes aquestes
coses, li vingui molt de nou enfilar-se a través de l'aire i del foc, i
ara Beatriu, abans de donar-n'hi la raó, el farà passar per un camí
de subtils apreciacions, exposant-li l'ordre universal i fent-ho amb
aquella ccara de pietat d'una mare davant el seu fill que delira3.

Val la pena d'analitzar el discurs de Beatriu, tercina per tercina,
a fi de treure'n el sentit exacte que li volgué donar el poeta. Perquè,
com diu el Varchi, eBeatriu fa un discurs tan docte, tan breu i tan
subtil, que a mi em sembla impossible que tantes coses i tan grans
es puguin condensar en tan pocs versos i en tan gracioses paraules2.
Comença així: eTotes les coses guarden ordre entre elles, i això és
la forma que fa l'univers semblant a Déu. És a dir, l'ordre unifi-
cador i harmonitzador de l'univers, és la forma que té el propi
univers per a manifestar-se com un reflex del Creador.

La idea del conjunt harmònic de tot l'univers i el fet que aquest
ordre el faci semblant a Déu, Sant Tomàs els manifesta clarament :
eQuia mundus non est casu factus a Deo per intellectum agente, necesse
est quod in mente divina sit forma ad similitudinem cuius mundus est
factusn (SUM. THEOL. I, 15, I).

aa BEa aaEICIEIESSs BEjS cza EStrasaeió camesacitacataeie iara aca dSE r atataei ESieamo ar atSaS E: dEDSRSIESDNEESASIS: DAARSESOSI I I S S aeaESICIEIES S agteSimag:
cpr o c E Goii taa SeSi nt EO EE IEEUA S BE aa tCa i Uitr IEEarrr ó