PARADÍS. CANT PRIMER IS dir el Dant. La interpretació ens la dóna en el cConvivio (II, i, 9) i el sentit serà aquest: 4dQuan la roda que Tu mantens en un etern desig de Tu, cridà la meva atenció, amb l'harmonia que tempres i distribueixesa. Posseit del que vol dir el poeta, i després de pen- sar-m'hi molt, he intentat traduir la tercina d'aquesta manera: Y Quan la roda que et té eternes fretures — tota l'atenció m'havia pres — amb l'harmonia que al teu gust mesures ". Fins aquí, d'una manera aproximada, he dit el que el Dant volia dir. Però en aquests tres versos el Dant intenta explicar moltes coses que un lector corrent no pot endevinar així com així: la roda és el novè cel, o Primer Movible, que està tocant a l'Empiri, cel immòbil, des d'on governa Déu el gran concert de les esferes. Més endavant el lector s'anirà familiaritzant amb tota la complicació de les. deu esferes celestes. El-Primer Movible és el més ràpid de tots els cels i ell comunica el moviment als que li són inferiors. l el desig etern que sent el Primer Movible en totes les seves parts, d'arribar a unir-se camb aquell diviníssim cel quieto, és la causa de la seva velocitat gairebé incomprensible. Aquest cel és el que va veure el Dant, i se n'adonà en sentir l'harmonia que Déu acorda i distribueix en totes les esferes celestes. Aquí el poeta aHudeix la famosa teoria pitagòrica segons la qual les esferes celestes, en donar voltes, fan un harmoniós concert, del qual es delecta el mateix Déu. Probablement el Dant coneixia un passatge de Ciceró — del cSomni d'Escipióv— en el qual és glossada la teoria de Pitàgoras tal com segueix: dHic dulcis sonus est, qui intervallis coniunctus imparibus sed tamen pro rata par- tium ratione distinctis, impulsu et motu ipsorum orbium conficitur, qui, acuta cum gravibus lemperans, varios aequabiliter concentus efficit). Ara bé, un cop vist el Primer Movible, el poeta ens dirà que l'espai encès per la flama del sol era tan ample que cmai ni pluja ni riu no produiren un llac tan estèsn. No hem de creure que el Dant vulgui dir que havia arribat a l'esfera del foc, si així fos, hauria estat més explícit. És més, en l'època del Dant, era corrent l'afir- mació d'Albert el Magne: clgnis in propria spbaera non luceto. El poeta descriu solament l'aire viu o èter, la qual cosa no exclou que en la seva ascensió hagués passat ja l'esfera del foc. Per alguns comentaristes, aquest llac de foc pot ésser la llum, altres, com