14 LA DIVINA COMÈDIA

 

estava en la línia meridiana, quan Beatriu esguardà el sol, i l'acte
de Beatriu, com raig reflectit — esegon raigo — que va al punt de
partida ccom pelegrí que vol tornaro, influint a través dels ulls en
la imaginativa del poeta, va fer que aquest mirés també el sol, que
veié fora d'ús, O sigui, d'una manera desacostumada a la terra,
perquè en el Paradís terrenal és possible el que en el nostre món és
impossible, i perquè, a més, el Dant s'havia purificat en l'Eunoé.

Ara es produeix un vol ràpid vers la llum, que fa que el Dant
vegi la intensitat de la llum doblada, ccom si el jorn fos ajuntat al
jorn, o ecom si Aquell que pot fer-ho tot, hagués adornat el cel
d'un altre sol,. Beatriu té els ulls fixos a les eternes esferes, el
Dant, als ulls de Beatriu. Mirant Beatriu, el Dant ccanvia de natu-
ralesan, fa com el mític pescador de Beòcia, Glauc, que menjant
una herba que revifava els peixos, esdevingué igual que els déus
marins (Ov.: MET. XII, 898-968).

El que succei al poeta fou una etranshumanaciór. Esdevingué
més que home, amb facultats superiors, gairebé divines. Diu el
Dant: cTranshumanar no es podria significar amb paraules, però
basti l'exemple (del pescador Glauc) a aquell a qui la gràcia reserva
aquesta experiència).

Si ell era només que ànima — callò que creares últimament, oh
Amor que el Cel governeslh — o ànima i cos, ens diu que només
ho sap Déu, que amb la seva llum l'aixecà.

Apareix ara el primer dubte del Dant, que Beatriu aclarirà.
Som al vers 76, i el Dant diu literalment: dQuan la roda que tu
sempiterneges desitjat, a ella em féu atent amb l'harmonia que
tempres i discerneixes...a Aquesta tercina, una mica complicada,
fou traduida pel nostre Andreu Febrer d'aquesta manera: eQuand
la roda, la qual Tu sempiternes — desigada assí me féu actès —
ab l'harmonia que temprant discernes...o La versió de Febrer, en
aquest punt, la dono com a prova, primer, de la incomprensió
absoluta de Febrer d'aquesta tercina, segon, de la incomprensió, per
a un lector català, del que vol dir Febrer. Tot l'interès està en el
edesitjato — desiderato — que, masculí, es refereix a Déu. Febrer,
no sé per quina raó, traduí desitjadar, que essent femení concorda
amb dla roda. Les dificultats, per a un traductor responsable, en
un cas així, són grans. Primer de tot, ens interessa saber què vol

i
L

g__
È
5

COA CEOS ira SEa

in

A RD TIEE RAIT EA D SE RA IESES

 

 

car CEseSESeSaca ni iats Ea E5ES CRCR EEEIAÇ I ta SE ESamen ST caar SET IMESESTrIEat no E goamo ct MeSS IEa aticS CEraNSESaiIal DMatSececI ta cetaodais rar eigagiescagyes, n
E EEA EOS RRR EOAr GR EAOA RAIaA BE SE AS PBA NE Bt gt elt ugt itten ti t .yí'!v!v!q?—%m.rlvmmv DRRORLSNSLaI BE GRBE oCda Da ló Eaa bartetetais aaa tara iarr amacieseeffer S