PARADÍS. CANT PRIMER 13

del llor dels cèsars i dels poetes, i diu que és culpa i vergonya dels
homes la manca d'ambició d'aquell llorer sagrat. I diu al déu de la
poesia, que la branca penea — el llorer, perquè Dafne, convertida
en llorer, era filla del riu Peneos — deuria parir alegria en la divi-
nitat dèlfica — ApoHó — quan algú té set d'ella.

L'orgull del Dant és ara calmat, perquè ens dirà: dPetita
espurna encén a vegades gran flamarada. La meva ambició pot
servir d'exemple a altres més dotats, i potser darrera meu, amb veu
millor, es pregarà perquè Cirra contestin. Fins aquí la invocació, a
lestil dels antics, i de cara sempre al seu manuscrit d'Ovidi.

l ara comença la descripció de les insospitades meravelles amb
un incident astronòmic que encara discuteixen astrònoms i dantò-
legs, i al qual algú ha volgut donar una interpretació simplement
teològica. Diu el Dant: cSurt als mortals per diverses finestres
(o boques) el llum del món, però d'aquella que ajunta quatre
cercles a tres creus, surt amb millor curs i amb millor estrella, i la
cera mundana més al seu gust pasta i segellan. 4 Voldrà dir el Dant
que el sol surt amb diverses combinacions astronòmiques en els
diversos dies de l'any, però que la millor de totes és quan surt
d'aquell punt en el qual els cercles del zodiac, de l'equador i de
l'equinocci, seccionant el de l'horitzó, formen tres creus2... ç Voldrà
dir, com pensen altres, que els quatre cercles i les tres creus són les
quatre virtuts cardinals i les tres teologals, i el sol serà aleshores la
pròpia Divina Bondat2

Els comentaristes antics i moderns de més autoritat, creuen,
però, que, siguin les virtuts, sigui la intersecció de cercles, el Dant
es refereix al temps primaveral i a la sortida del sol per la constel-
lació d'Àries. I ela cera millor segelladar voldrà dir que la prima-
vera i la consteHació d'Àries porten dies més alegres i bells, i una
influència benèfica als homes.

Ja hem vist, en els versos 37-40 del cant primer de l'INFFRN, que
el Dant ens diu que quan Déu començà a moure les esferes celestes,
el sol es trobava a la consteHació d'Àries, o sigui, que era prima-
vera. Sota aquesta mateixa constelació s'esdevingueren l'encarnació
i la mort de Crist.

El sol, sortint per aquella determinada porta, havia fet blanc
l'hemisferi del Paradís terrenal i negre el nostre, és a dir, el sol

i

PR NR ad S N

l
dl

83 ..:.;.à.;..._. ròR

.'l;
L

n'a
Er -da

— P a EJE

vest

3
4
i
L

;'—%
Y
4