12 LA DIVINA COMÈDIA

 

l'experiència racional. Món espectral, de llums refractades pels
cristalls de la ciència dels sants i dels escollits, i per la revelació
de la paraula divina.

L'utillatge que porta el Dant és complicadíssim. Ortodox inte-
gral, té l'audàcia de clavar els ulls en els cims diamantins del dogma
i de cantar-los com ningú. El Dant, purificat del tot, s'encara amb
el misteri, el poeta que ha baixat l'horrible escala dels pèls de les
cuixes de Lucifer, ara respirarà el vent que es desprèn de les ales
angèliques i arribarà a l'Absolut Amor que mou el sol i les altres
estrelles.

El poeta s'adona de la responsabilitat de l'obra i, per això, en
començar el cant primer del PARADÍS, es vol armar de garanties. Per
endavant anuncia el tema: dLa glòria d'Aquell que tot ho mou,
per l'univers penetra i resplendeix, en una part més i en altra
menys).

Déu és més o menys en els éssers segons la perfecció d'aquests:
cSimplicissima substantiarum, quae Deus est, in bomine magis redolet
quam in bruto animali, in bruto animali quam in planta, in bac quam
in minera, in bac quam im elemento, in igne quam in terrao (Sant
Tomàs: SUM. THEOL. I, 8, I). '

Diu el poeta: cVaig ésser en el cel que pren més de la seva
llum, i vaig veure coses que no pot ni sap repetir el qui en descen-
deix, perquè, acostant-se a son desig, la inteligència s'hi endinsa
tant, que no pot la memòria seguir al seu darrera,. El Dant vol
salvar-se, aquí, la memòria, facultat limitada, no pot seguir l'impuls
de l'inteHecte que arriba al seu desig, que és Déu. Malgrat això,
el poeta ens dirà tot el que del regne sant pogué atresorar dins de
la seva ment.

En començar l'INFERN i el PURGATORI el Dant ha demanat l'ajuda
de les Muses. Aquí, com que la feina és més difícil, invoca el propi
ApoNó, pare i senyor de les Muses. Fins aquí, una cima del Parnàs
li bastà: ara les necessita totes dues: Cirra i Nisa, consagrades l'una
a ApoHó i l'altra a les Muses. Demana a Apolló que entri en el seu
pit i li doni el seu alè: el de músic i cantor, que el féu vencedor de
Màrsias, al qual castigà escorxant-lo. En el proemi del PURGATORI
ha citat el càstig que donaren les Muses a les Pièrides.

Sembla que ara el Dant, orgullós del seu destí, es cregui digne

3i
-

   

Damretc tr t esiaTia Tt EC RCIT TTES

   
  

      

TT I LLC DT IET Tir atetair ia S
CR SE PEN I iaiataeitaata NET EE ti: LEar D RE Da Sa t Mn

    
    

  

    

a EPSETI IEA BEISEEIESSSESTS rgaries ISTSI TA Reetaicitaretasió
IE S E RR ER SEA DRESESS cI E Mos ta teltegi tar