PARADÍS. CANT PRIMER II

 

i, com'llamp que en el núvol es congria,
cau, a vegades, l'impetu primer
138 pel fals plaer que torç la seva via.
No ha d'admirar-te, si raono bé,

el teu pujar, que és com si un rec deriva
138 vers la plana, quan baixa del coster.

Seria meravella, si se't priva
d'impediment, el veure't aturat,
com no veure pujar una flama viva.v

143 I al cel va girar el rostre havent parlat.
e si come veder si può cadere ' Non dei piú ammirar, se bene stimo, '
foco di nube, si l' impeto primo lo tuo salir, se non come d' un rivo I
185 S'aterra torto da falso piacere. se d'alto monte. scende gius ad imo, 188

Maraviglia sarebbe in te, se, privo
d'impedimento, giú ti fossi assiso,
com'a terra quiete in foco vivo.s

Quinci rivolse inver lo cielo il viso. —qss

COMENTARI AL CANT PRIMER

EN l'INFERN, el to de la DiviINA CoMèpiA és realista i moral, la
geografia del país dels morts, no hi té tanta importància com
la geografia de la terra, la part d'història i la part d'anècdota,
barrejades amb les pròpies passions i preocupacions del poeta, es
mengen bona part dels versos, i l'espai que resta a la metafísica
és limitadíssim.

En el PURGATORI, l'alegoria substitueix la realitat, la filosofia hi
dóna un pas de gegant. l si encara bull d'anècdotes terrenes, no
s'hi senten la carn i la sang i els nervis com en l'INFERN, tot és més
de l'ànima i de la raó.

Ara entrem en un terreny més difícil. Som al llindar del
Paradís. Virgili, fins fa poc, era la raó humana que ens acompa-
nyava. Ara Beatriu, teologia pura, ens farà fer els salts sublims,
les ascensions arriscades, en un món on no ressona la matèria ni

RS t La RC RE

aoTR

EU p a E

pr

D LE a LE

d
:
t
S
È
8
È
x
ò

pgr -v:'._'v.

P aaad Ga dia