PARADÍS. CANT PRIMER 9

 

I ella, que em coneix bé, l'esguard m'enfoca,
i, apaivagant-me l'ànim anhelant,
87 ans que jo preguntés, obrí la boca,

i començà: 4Tu et tornes ignorant,
amb fals fantasiar, i així no esbrines,
90 com faries treient-te'l del davant.

No ets a la terra, com tu t'imagines,
i el llamp no fuig del lloc on és format
93 tan ràpid com al Cel tu t'aveines.o

Si del dubte primer sóc despullat
per les paraules somrients i breus,
98 en un de nou em veig més enxarxat.

lli vaig dir: eTranquil sóc, pels mots teus,
d'allò que m'admirà, però m'admira
99 que jo pugui pujar entre els cossos lleus 2.

I ella, després que amb pietat sospira,
els ulls gira vers mi, amb aquell semblant
102 que fa la mare al fill que li delira.

cTotes les coses ordre van guardant
entre ellesx em digué, ci això és la forma
105 que a Déu mateix fa l'univers semblant.

Aquí veu el llampec del Seny Enorme
la criatura alta, el qual és fi
108 pel qual és feta l'apuntada norma.

Ond'ella, che vedea me si com' io,
a quietarmi l'animo commosso,
e1 pria ch' io a dimandar, la bocca aprio,
e cominció: eTu stesso ti fai grosso
Col falso imaginar, si che non vedi
so CiÒ che vedresti se l'avessi scosso.
Tu non se' in terra, si come tu credi:
ma folgore, fuggendo il proprio sito,
:s NON COrse come tu ch'ad esso riedi.2
S' io fui del primo dubbio disvestito
per le sorrise parolette brevi,
ee dentro ad un nuovo piú fu' inretito,

Ma "

e dissi: aGià contento requievi
di grande ammirazion, ma ora ammiro
com' io trascenda questi corpi levi2. .9

Ond'ella, appresso d' un pio sospiro,
li occhi drizzò ver me con quel sembiante
che madre fa sovra figlio deliro, 109

e comincid: 4Le cose tutte quante
hanno ordine tra loro, e questo è forma
che l'universo a Dio fa simigliante. 105
Qui veggion l'alte creature l'orma
dell'etterno valore, il qual è fine
al quale è fatta la toccata norma. 108

a
u
cl

EE GaA Ed

ER

gOa

BRVT 4

3: Z

u

sP.

ETa esa: