PARADÍS. CANT PRIMER 7

 

39

42

51

57

60

Surge ai mortali per diverse foci

Per diferents finestres venir veu's
el llum del món als homes , mes d'aquella
que ajunta quatre cercles a tres creus,

amb cufs millor i amb més sortosa estrella
surt, i d'un cop el terrenal fluir
més a gust el fa tebi i el segella.

Vespre aquí havia fet, i allà matí,
tal finestra, i allà tot blanquejava
l'hemisferi que negre es feia aquí,

quan a l'esquerra Beatriu girava
l'esguard, i va posar-se a mirar el sol:
8 ,
una àguila el seu ull tan fit no hi clava.

I així com raig segon, d'un primer sol
eixir, i pujar en el punt d'on té partida,
com pelegrí que torna al seu redol,

l'acció d'ella, pel mirar enfondida
en ma imaginativa, m'encomana
el fixar els ulls al sol fora de mida.

Molta cosa allí es fa que aquí se'ns mana
passar-nos-en del tot, gràcia del lloc
a posta fet per a l'espècie humana.

No vaig mirar-me'l massa, ni tan poc,
que no el veiés guspirejar a l'entorn,
com un ferro roent eixint del foc.

E si come secondo raggio sòle

la lucerna del mondo, ma da quella uscir del primo e risalire in suso,
8 che quattro cerchi giunge con tre croci, pur come pellegrin che tornar vole, Bi
con miglior corso e con migliore stella cosi dell'atto suo, per li occhi infusó
esce congitnta, e la mondana cera nell'imagine mia, il mio si fece,
4s PiU 2 suo modo tempera e suggella. e fissi li occhi al sole oltre nostr uso. — s,
Fatto avea di là mane e di qua sera Molto è licito là, che qui non lece
tal foce quasi, e tutto era là bianco alle nostre virtú, mercè del loco
45 quello emisperio, e l'altra parte nera, fatto per proprio dell'umana spece. 51
quando Beatrice in sul sinistro fianco lo nol soffersi molto, nè si poco,

vidi rivolta e riguardar nel sóle:

ch' io nol vedessi sfavillar dintorno,

4s Aquila si non li s'affisse unquanco. com ferro che bogliente esce del foco:. — 4g

%
È
É
8
8
3

:
N aeryr

RJ ol "A.

578