6 LA DIVINA COMÈDIA R r rar aa d rr Bon ApoHó, en el feinejar més fort, de la teva valor fes-me tal vas, 15 que em torni digne del dilecte llor. Fins aquí l'una cima del Parnàs em bastà , però ambdues avui dia 18 em calen, per sortir-me d'aquest pas. Inspira'm de l'alè que en tu hi havia al punt que Màrsias vares escorxar n per confondre la seva gosadia. Virtut divina, si te'm vols prestar, perquè del regne dels beats un signe, 24 O sols una ombra, pugui jo expressar, venir em veuràs vers el teu arbre insigne, i el meu front de sa fulla serà ple, 97 que l'argument i tu me'n fareu digne. Poeta o cèsar, pel triomf serè, tan rares voltes, pare, n'arreplega, 89 O —culpa i vergonya de l'humà voler—, que sobre joia, joia de més brega deuria en el déu dèlfic dur la rama 88 penea, quan hi ha algú que la sedega. De lleu espurna sol venir gran flama: potser, darrera meu, més nobles veus 86 conquistaran de Cirra glòria i fama. , : 3e33f i cS 333-3__;3%_ aa drad ra rda ta taia aa Daiaiarara tara a aMialsS O buono Apollo, all'ultimo lavoro fammi del tuo valor si fatto vaso, 15 Come dimandi a dar l'amato alloro. Infino a qui l'un giogo di Parnaso assai mi fu, ma or con amendue is M'È UOpo intrar nell'aringo rimaso. Entra nel petto mio, e spira tue si come quando Marsia traesti m della vagina delle membra sue. O divina virtú, se mi ti presti tanto che l'ombra del beato regno 34 Segnata nel mio capo io manifesti, : S ApSaTA Ta aa ES S TEICQea ERISRETED OGa ESRSS MI Ira PagAÇTacIE eararaesga EU SERSEESIo IeaE IEE ETa D I N EE S ER venir vedra'mi al tuo diletto legno, € coronarmi allor di quelle foglie che la matera e tu mi farai degno. Si rade volte, padre, se ne coglie per triunfare o cesare O poeta, colpa e vergogna dell'umane voglie, che parturir letizia in su la lieta delfica deità dovria la fronda peneia, quando alcun di sè asseta, Poca favilla gran flamma seconda: forse di retro a me con miglior voci si pregherà perchè Cirra risponda, E ipaa EEaÈ Ia Saa ba aa aaaa eatate ir ara ia a raga toN Se Eaa ga caca caa a na 27 3€e