CANT PRIMER

PROEMI DEL PARADÍS
Ascensió de Dant i Beatriu, del Paradts

terrenal a les esferes celestes. 3Llum i so extraordinaris.
Primer dubte de Dant. Exposició de l'ordre
de Punivers.

Pròtasi i invocació.

( EM

n aa
E) aT ME RS T ar f

LA glòria de Qui mou tot allò que és,

per l'univers penetra i resplendeix,
i en una part hi és menys i en altra més.

Al cel on més la seva llum serveix
vaig ser, i vaig veure coses que redir
ni sap ni pot aquell que en descendeix,

perquè, del seu desig fent-se veí,
el nostre enteniment s'hi endinsa tant,
que la memòria ja no el pot seguir.

Mes, tot quant jo, d'aquell reialme sant,
vaig retenir en la ment com un tresor,
avui serà matèria del meu cant.

x.
4
4
i

13

lrs

CANTO PRIMO

perchè appressando sè al suo disire,

: LA gloria di colui che tutto move
A per l'universo penetra e risplende nostro intelletto si profonda tanto,

gp

che dietro la memoria non può ire.

s in una parte piú e meno altrove.
Veramente quant" io del regno santo

nella mia mente potei far tesoro,
sarà ora matera del mio canto.

b Rs

Nel ciel che piú delia sua luce prende
fu" io, e vidi cose che ridire
O d DÈ sa nè può chi di là su discende,

Ma