DA dRR arele oa

3
3
É

TA P n

D Rs Dó aard araa c O l

'AA V LLC Ó LOA dÓ

 

L L n -
PE S DR GUA MRC TA TS y

378 LA DIVINA COMÈDIA

Jo no sabria cloure el meu comentari del darrer cant del PUR-
GATORI, sense remarcar com, en aquesta part de la DIVINA COMÈDIA,
la poesia del Dant és disciplinada pel raonament, i com es manté
dins una temperatura tèbia, i com només es pinta de colors neutres,
fins que, arribant al Paradís terrenal i a l'esclat meravellós de la
presència de Beatriu, s'inicia la profusió de llum i de color, i l'alta
temperatura d'entusiasme que trobarem en les tercines del PARADÍS.

El PURGATORI, en el pla dantesc, és el punt de més difícil solució,
i en el qual té més mèrit la victòria del poeta, perquè no s'hi sent
emparat ni per l'agut dolor ni per l'aguda joia, que mantenen la
viva emoció.

També ha estat el punt més dificil per al traductor, i crec que
ho serà per al lector, però, em penso que la paciència i la dificultat
d'aquestes tercines fan més sòlid el triomf del Dant, i que aquesta
mitja part del PURGATORI, On tanta diversitat de conceptes lluiten
com en una sorda i crepuscular batalla, ve a ésser com el llevat
agredolç que fa incorruptible la grandesa total del poema.