PURGATORI. CANT XXXIII 3/4
l'Arno, ric, en una part del seu curs, en carbonat de calci, que té la
virtut de recobrir de tosca els objectes que hom hi immergeix.

Quan li parla dels plaers mundans que l'han embrutat, els com-
para al que fou Piram per la morera, i aHudeix de nou la famosa
faula de Piram i Tisbe. Quan Píram morí, tacà amb la seva sang
les móres, que de blanques esdevingueren vermelles (Ov. : MET. IV,
55-166).

El Dant confessa que les paraules de Beatriu han segellat el seu
cervell, com el segell ho fa amb la cera. I demana per què volen
tan alts els seus conceptes, que ell no pot seguir-los.

I encara la celeste dona l'acusarà de la falsa doctrina que ha
mantingut, tan apartada de la de Déu com la terra ho és de l'astre
més llunyà.

El Dant vol fer constar que mai no s'ha apartat de Beatriu,
i ella, somrient, li objecta que ha begut aigua del Leteu, que fa
oblidar els pecats. Després d'una allusió al meridià, discutida pels
comentaristes, el poeta diu que segueix, junt amb Estaci, les dues
dones i les set virtuts, fins a sortir de la fronda del Paradís terrenal
i encarar-se amb la font del Leteu i l'Eunoé, que els compara amb
l'Eufrates i el Tigris. Pregunta el Dant el perquè de la disposició
dels dos rius, i Beatriu li contesta: 4 Prega a Matilde que t'ho
expliquin. Aquí, per primera vegada, s'anomena la dona bella pel
seu nom de Matilde, respecte a ella, ja hem analitzat tots els dubtes
dels comentaristes.

El Dant beu de l'aigua de l'Eunoé, i aquest plaer extracrdinari
l'explicaria si no tingués l'espai just, que l'obliga a acabar el càntic
segon, o sigui la part del seu poema destinada al Purgatori. Del

doll de l'Eunoé, torna el poeta refet, renovat i purificat per a pujar "

al Cel: "puro e disposto a salire alle stelle " ,

La paraula eestrelleso fineix els cants del PURGATORI, com ha
finit els de P'INFERN i finirà els del PARADÍS.

Però en l'Infern la viva presència de tots els horrors, i el tacte
dels propis pèls del diable, han servit per reveure les estrelles.
Les estrelles, a la sortida de l'Infern, són llunyanes, ara, després
d'aquesta piadosa i mental experiència del Purgatori, el poeta podrà
ascendir a la llum de les estrelles i podrà viure en aquesta llum, i
conèixer directument l'Amor que mou els astres.

H-25

Mra tes SEU RST EUA MET MI E SE USEEFPEEIESISE E EM
E E esateei lauttencic ii Dar tr

Ea sEs
Er

H
i
ti
a
H
8
o

l

EET

EEra Eeeis