é
h
3
H
Ó

H

-
L
-

h

OL OG GGSSA S BBDAGAO GOA ba dC OaU o a E E E

FV'. D Oda Ta l aaaa VRA SL IRA i l

 

376 LA DIVINA COMÈDIA

 

seran Laiades que resoldran l'enigma sense dany del pagès ni del
pastor. En citar Temis i l'Esfinx, es refereix, primer, a la deessa
Temis, filla d'Urà i de la Terra, famosa pels seus obscurs oracles,
i a l'Esfinx, monstre fill de Tifó i de la Quimera, que habitava prop
de Tebes i matava els vianants que no li resolien l'enigma presentat,
fins que Èdip trobà la solució.

Els fets, diu Beatriu, seran Laiades. El text original diu Naiades,
i s'explica aquest error perquè el Dant llegí un manuscrit d'Ovidi en
el qual Laiades era escrit Naiades (MET. VII, 759 i segs.). Aquest
personatge, Lajades, és Èdip, el fill de Laios.

I els fets resoldran el dur enigma esense dany dels camps ni
dels ramatso —jo he traduit cpagès i pastoro — perquè quan Èdip
contestà a l'Esfinx, aquesta morí, i Temis envià als tebans una fera
que devorà els ramats i féu malbé les collites (MET. vn, 762).

Beatriu aconsella al Dant que prengui nota de tot el que li diu,
per reportar-ho al món dels vivents, i, sobretot, li recomana que'no
es descuidi de dir que ha vist la planta víctima de dos furts conse-
cutius. La planta, com sabem, és l'arbre del Bé i del Mal, que
representa aquí la Justícia i l'Imperi. Els dos furts, segons els
comentaristes, es refereixen al d'Adam i al de l'àguila, o bé al
d'Adam i al del gegant, o bé al de l'àguila i al del gegant.

Els sis versos segúents fan referència al pecat d'Adam. dMés de
cinc mil anys glatí, l'ànima primera, per Aquell que castigà la mos-
segadar. Aquests representen els 930 anys que visqué Adam a la
terra, i els 4302 dels Llimbs. El Dant segueix la cronologia d'Eu-
sebi, que situa el naixement de Crist a l'any 5200 de la creació
del món.

Beatriu amonesta el Dant, acusant-lo del seu enteniment endurit
per la vida vana que ha dut, si no fos això, li diu, ccomprendries
tota la força i la virtut d'aquest arbre i la justícia de Déu en el fet
d'interdir-lov. I com que encara veu, Beatriu, l'enteniment del Dant
endurit i brut, tant, que l'ofusca la llum de la paraula d'ella, vol
que, si no escrit, porti almenys pintat en la seva ànima allò que ella
li ha comunicat, com el pelegrí porta la palma lligada al bordó per
demostrar que ha estat a Terra Santa.

En fer esment dels pensaments inútils que li han ofuscat i petri-
ficat la ment, alludeix l'aigua de l'Elsa. El riu Elsa és un afluent de