PURGATORI. CANT XXXIII , 375

 

i presa, i comença a albirar, la dama que s'ha tornat vermella com
elfoc, astres que duen temps favorables, cen els quals un cinc-cents
deu i cinc, venint de Déu, ha de matar la lladre i el gegant que
delinqueix amb ellan. Ja sabem que aquesta representa la Cúria
romana de l'època de Bonifaci VIII i de Climent V, i el gegant el
rei de França.

: Qui és aquest ésser enigmàtic format per tres expressions
aritmètiques 2

Com que som al final del Purgatori i en una profecia transcen-
dental, en la qual el poeta engega tot el to major de l'interès,
fidelment em limitaré a exposar en el meu comentari la síntesi
perfecta del text crític de la Società Dantesca llaliana, segons les
notes de Scartazzini i de Vandelli.

En citar les tres xifres — cinc-cents, deu i cinc — el Dant encara
està fixat en l'Apocalipsi (Xm, 18), on el número 666 representa
Neró, perquè si s'escriu en lletres hebraiques Neron Cesar i se sumen
les xifres representades per aquestes lletres, s'obté 666.

Fn el Dant, aquest DXV sembla que vulgui dir Dux (capità,
cabdill, guia), perquè les lletres de la paraula DVX són les mateixes
del número romà DXV. Ara que, em sembla a mi, el Dant hauria
pogut escriure un cinc-cents cinc i deu, en aquest ordre, i aleshores
la cosa fóra més clara.

Si es tracta d'un capità hereu de l'àguila, serà sens dubte un
emperador, que reivindicarà els drets imperials, usurpats per la
Cúria romana, i castigarà el gegant. Aquest emperador podrà ésser
Enric VII, en el qual el Dant tenia grans esperances.

Molts creuen que el DXV és el Veltro, del cant primer del poe-
ma, i al qual ja hem alludit alguna vegada. Alguns han afirmat
concretament que el DXV era Cangrande della Scala.

Ruggero della Torre dedicà un gros volum a demostrar que el
Dant alludeix la seva pròpia persona.

També s'ha cregut que el DXV volia dir Dante Xristi Vertagus,
eDante llebrer de Cristo, o Domini Xristi Vertagus, o també Domini
Xristi Vicarius, i en aquest cas es tractaria d'un papa. Sobre aquest
punt, doncs, la literatura i les interpretacions són copioses.

Beatriu reconeix que la profecia és fosca, com Temis i l'Esfinx,
i fuig del marc de la comprensió del Dant, però afirma que els fets

IDEUSIEIEIEDE CE FELES E SIFSEEFIPEFEEE
: DDEMDIMIIMEST EAA FEPEPIEEICTE ER NIS
E ESEEODSSIS RS Efrèteces z P EE
prra .,Í, aaara b iaitar didremt di SIRIRESI aL CdL iia tl

Pe mara IT tl
D la a ctara

n

.
E

NN Rm EE SE