DU GO 8 GG OA DO RC OS ora EOEa

 

L
l
Z
N

-

z
L

Ó

P». Da RRaT aLT DRU I Ta S

LA DIVINA COMÈDIA

374

(lo. xvi, 16). Aquests versos significaran aquí (l'acció passa l'any
1300) l'allunyament de l'Església de Roma a Avinyó (el 1305) i,
després d'uns quants anys, la tornada de l'Església a Roma.

Beatriu recomana al Dant que la segueixi més d'a la vora, perquè
no perdi les seves paraules, i l'incita a preguntar, però el poeta,
torbat i reverent, amb prou feines es treu les paraules de la boca, i
gosa dir-li: dSenyora, vós sabeu el que jo necessito i el que m'és
bor. Naturalment que tot l'aire d'aquest cant està ple encara de la
terrible profanació que s'ha fet en l'Església del Crist, i això és el
que preócupa Beatriu, i per això escoltarem ara la seva profecia:
cSàpigues que el vas (el carro) que ha robat el drac, era i no és2.
Aquest cera i no és, el Dant l'ha manllevat de l'Apocalipsi: 4La
bèstia que has vist, fou i no és, (Apoc. XVI, 8), i el poeta voldrà
dir que la Seu papal a Avinyó no és la Seu de Sant Pere, i que
Bonifaci VIII i Climent V, no són els seus legítims successors, sinó
els usurpadors.

I Beatriu ens dirà després: al cregui el qui en té la culpar
(d'haver traslladat la Seu de l'Església), que és el gegant del cant
anterior, O sigui el rei de França, qque venjança de Déu, sopes no
tema. Aquest vers curiosíssim de les esopes2, "cbe vendella di Dio
non teme suppe", traduit per mi fidelíssimament, té un sentit grotesc
i pintoresc, que sembla que no lliga amb la solemnitat de l'amenaça,
i Dant, l'infatigable erudit, el deixà aquí perquè el lector mitjà de la
nostra època s'hi trenqui el cap.

Els infinits comentadors, però, ens en donen l'explicació. Sembla
que entre els grecs, quan una persona matava una altra, si després
durant nou dies anava a menjar un plat de sopes damunt del sepulcre
de la seva víctima, ni els parents ni els amics no podien prendre
venjança. A Florència, també durant nou dies, l'assassí anava a fer
guàrdia a la sepultura del mort, però sense menjar sopes.

Un cop explicat això, es veurà ben clar el que vol dir el poeta:
eQuan Déu es vol venjar, no hi valen sopes de cap mena).

Anunciada la venjança, o, més ben dit, la reparació del mal,
Beatriu ja ens parla profèticament, d'una manera enigmàtica, vestida
de sàvies alusions i de reminiscències paganes, com plau al nostre
poeta. Dirà, primerament, que no restarà molt de temps sense
descendència l'àguila que deixà les plomes al carro, tornat monstre