No ns EE P P meei, : 3 ,. M 3 4 a É : : i £ É É Ú ROEO OL NEL BEE L Pra qa a a L E x CEA PIRE AT P CAS MORr aeoÇoga LA DIVINA COMÈDIA 372 111 114 HA 120 és 123 I 196 ui 199 1332 le sette donne ai fin d' un'ombra smorta, qual sotto foglie verdi e rami nigri 411 SOVra suo0i freddi rivi l'Alpe porta. Dinanzi ad esse Eifratès e Tigri veder mi parve uscir d'una fontana, 114 €, quasi amici, dipartirsi pigri. 4O luce, o gloria della gente umana, che acqua è questa che qui si dispiega u: da un principio e sè da sè lontanaP2 Per cotal priego detto mi fu: 4Prega Matelda che 'l ti dicas, E qui rispose, 30 cOme fa chi da colpa si dislega, les set dones, allí on l'ombra somorta s'acaba, com la que en les ribes grates dels Alps, la fronda verdejant comporta. Davant d'elles, el Tigris i l'Eufrates em semblà veure eixir d'una fontana, fent-se un adéu que, com d'amics, dilata's. c Oh llum, oh glòria de la gent humana ' è Què és aquesta aigua que brollant aquí junta, d'ella mateixa es fa llunyana 2 o c Prega a Matilde que t'ho diguio. Així em respongué, aleshores la bonica, com el qui fuig d'estudi, va afegir: c'D'això, i de més, la intelligència rica li he fet, i no s'esborra, estic segura, amb l'aigua del Leteu ni gens ni mica.2 I Beatriu: d Potser la major cura, que alguna volta la memòria priva, li ha fet la ment en els seus ulls obscura. Mes, guaita l'Eunoé que allà deriva, porta-l'hi, i tu, segons el teu estil, la desmaiada virtut seva aviva.2 Com no s'excusa una ànima gentil, ans torna pròpia voluntat veina només que per obrar li doni fil, la bella donna: 4 Questo e aitre cose dette li son per mej e son sicura che l'acqua di Letè non lil nascoses. E E Beatrice: eForse maggior cura, che spesse volte la memoria priva, fatt" ha la mente sua nelli occhi oscura. —,se Ma vedi Etiuoè che là diriva: menalo ad esso, e come tu se" usa, la tramortita sua virtú ravviva.a 199 Come anima gentil, che non fa scusa, ma fa sua voglia della voglia altrui tosto che e per segno fuor dischiusa, 386