PURGATORI. CANT XXXIII 369 No restarà molt temps sense nissaga l'àguila que la ploma abandonà 89 — al carro, que com monstre i presa vaga, H DETEPEERAIESILPEFEITIES) i puc dir que començo d'albirar astres que ens anuncien temps propinc 49 lliure de res que pugui entrebancar, rarrseteens HRIAT en el qual, un cinc-cents i deu i cinc, venint de Déu, ha de matar la lladre LU EMTEISS dii ia i h 45 i el gegant que ens segueix l'esquellerinc. F Potser al teu crèdit el que dic no enquadra, ÍLÉ com Temis i l'Esfinx, per sa foscor, È 48 i d'allò que es comprèn, se'n va del quadre , %,Í;É mes, fets seran Laiades que raó ens donaran d'aquest enigma fort, 61 sense dany de pagès ni de pastor. IEE TIPEECE drra tr H l i lé aa d3 c4 Tu apunta, i, com t'ho dic, fes-ne report, i mes paraules comunica als vius 54 del viure que és un córrer vers la mort. I pensa, sobretot, si tu ho escrius, de no amagar com aquí has vist la planta 57 víctima de dos furts consecutius. Qui de robar-la o esqueixar-la es vanta, amb blasfèmia de fet, Déu injuria, 60 que sols per al seu ús la creà santa. Non sarà tutto tempo sanza reda ma tosto fier li fatti le Naiade l'aquila che lasciò le penne al carro, che solveranno questo enigma forte 1e per che divenne monstro e poscia preda, — sanza danno di pecore o di biade. È. ch'ioveggio certamente, e però il narro, Tu nota, e si come da me son porte, a darne tempo già stelle propinque, cosi queste parole segna a'vivi 4a secure d'ogn' intoppo e d'ogni sbarro, del viver ch'è un correre alla morte. " nel quale un cinquecento diece e cinque, E aggi a mente, quando tu le scrivi, messo di Dio, anciderà la fuia — di con celar qual hai vista la pianta 45 con quel gigante che con lei delinque. ch'è or due volte dirubata quivi. és E forse che la mia narrazion buia, Qualunque ruba quella o quella schianta qual Temi e Sfinge, men ti persuade, con bestemmia di fatto offende a Dio, 4s perch'a lor modo lo "ntelletto attuia, che solo all'uso suo la creò santa. 0