É
:
3
L

Mra O S SA DORC OCO GG Daar L itad ia m i gaar EE

P MPNO rrrar :

 

DAT al tad ddiS

ada

H
(_,

364 LA DIVINA COMÉDIA

 

mal carregadalo Aquestes paraules s'adiuen a la boca del Pescador
sant, que fou el primer que portà el timó de l'Església.

La llegenda explica que, quan la donació de Constantí, una veu
del Cel cridà: e Hodie diffusum est venenum im Ecclesia Deix. Des-
prés el poeta veu sortir un drac de terra, entre les dues rodes del
carro. El drac, com una vespa, clava el fibló de la seva cua a l'inte-
rior del plaustrè i se n'enduu una part. El drac és Satanàs, que
s'enduu de l'Església l'esperit d'humilitat i de pobresa. Altres veuen
en el drac, o la figura de Mahomet, o el cisma d'Orient.

Ara bé, al carro tot cobert de plomes li surten set caps, tres a la
llança i un a cada angle. Els tres primers tenen dues banyes, els
quatre de cada angle només una. Tenim, doncs, convertit el carro,
en el monstre de set caps, en la famosa bèstia de l'Apocalipsi.
Aquests set caps representen els set pecats capitals, que entren dins
l'Església tan bon punt posseeix béns temporals. Í perquè els tres
primers (supèrbia, ira i avarícia) ofenen Déu i el proisme, tenen
dues banyes, els altres quatre (enveja, luxúria, peresa i gola) només
van contra el proisme, i tenen una sola banya.

I per acabar i concretar els greuges que el Dant té contra l'Es-
glésia romana, damunt el monstre veu aparèixer una puttana sctolta,
asseguda amb tot el desvergonyiment i mirant amb impudícia arreu.
Aquesta gran prostituta, té al seu costat un arlot, o valent, que la
vigila i la té collada, el tal desaprensiu és un gegant que la besa ara
i adés, però veient que la barjaula fa l'ullet al nostre poeta, es dedica
a clavar-li una pallissa imponent. Després de l'infame espectacle,
l'arlot deslliga el carro de l'Església i se l'enduu selva endins, fins

que el brancatge l'oculta als ulls del poeta.

Aquesta bagassa figura la Cúria romana de l'època de Bonafaci
VIII i de Climent V. El gegant representarà el rei de França, i es-
pecialment Felip el Bell, en les grans patacades que el drut li dóna,
es referirà el poeta a les greus injúries de Felip infligides al papa
Bonifaci, i sobretot a l'ultratge d'Anagni, que hem vist comentat
d'una manera patètica en el cant XX del PURGATORI.

El fet de l'arlot enduent-se'n el carro de l'Església, voldrà dir la
translació de la Seu papal de Roma a Avinyó després de l'elecció de
Climent V (1304).

Aquí, també en l'episodi del gegant i la prostituta, el Dant té