PURGATORI. CANT XXXII 363

 

teixa manera que el Dant va emprar la paraula llatina, m'he cregut
jo en el dret de fer-ho, donant al català la paraula plaustre, que em
sembla que té un to nobilíssim, i que em permet mantenir les ma-
teixes rimes de l'original.

Beatriu, voltada de les virtuts, crida el Dant i li encomana la
seva missió, li diu que poc temps restarà en la selva i que està des-
tinat a viure aviat amb ella, en la celestial Jerusalem, cla Roma en
la qual el Crist és romàv, però que, per a bé del món, que tan ma-
lament camina, cal que es fixi en el que veurà, per escriure-ho quan
torni a la terra.

l ara comença a produir-se la catàstrofe. Primer, apareix una
àguila rapidíssima, l'au de Júpiter, que escomet l'arbre, en romp
l'escorça, n'esmicola fulla i for, i fa brandar el carro de tots costats.

La visió de l'àguila feroç, és manllevada del passatge on Eze-
quiel (XVu, 3 i segs.) simbolitza el rei de Babilònia perseguint el tem-
ple. Aquí, el Dant representarà els emperadors romans, de Neró a
Dioclecià, que decretaren les deu persecucions contra l'Església.
Aquesta opinió, que és la més corrent, ha tingut impugnadors, que
troben que en la visió de l'àguila feroç és més destruit l'Imperi que
l'Església, i volen suggerir que la destrucció de l'arbre podria ésser
també la divisió de l'Imperi en oriental i occidental, i que, quant a
les persecucions, el Dant vol significar només les darreres, i espe-
cialment la de Dioclecià, el qual, abans, va fer la famosa desmem-
bració de l'Imperi.

Després apareix una guilla afamada que es vol ficar dintre el

carro de l'Església, però Beatriu l'acusa de pecats lletjos i la bèstia
fuig de seguida. Aquesta guilla, tothom opina que és l'heretgia, i
especialment l'heretgia arriana, combatuda amb violència pels Pares
de l'Església.

Una altra vegada apareix l'àguila, però ara u0 per a destruir, sinó
per a deixar tot el carro cobert de la seva ploma. Aquí l'àguila és
l'Emperador, i especialment Constantí, que féu les primeres dona-
cions — del que era d'ell — a l'Església. Recordem que en el cant
XIX de l'INFERN, quan Dant contempla el càstig dels simoníacs, fa
una dura alusió a aquest regal de Constantí.

Un cop l'àguila ha ofert el present de les seves plomes, des del
Cel una veu crida amb gran tristesa: 4 Oh barqueta meva, que vas

aa NI cE rr Tara

ar

aLO LEr iraaa EEr EE EE IEE EE EEs
Drrd

pE1 tetss
Er TEs
L

d

M
a ieriTó.

i :

IETETEISEEIEIS

SEaT EECI pE)

Es

i

i
38A
d3a
E

G gST ETa arT