OVa 3 P PES AA A Pa ó Ó

n

SE E S a SE Sa

£
É
?
Z
:

EMA

 

N d E ases dS OGA OGRA Pa II0S Ma arar ja cii aT

360 LA DIVINA COMÈDIA

 

després, engelosit i tot foguera,
deslligà el carro, i tan enllà fou dut,
que de la puta i de la nova fera

160 la selva em resguardà com un escut.

poi, di sospetto pieno e d' ira crudo,
disciolse il monstruo, e trassel per:la selva,
tanto che sol di lei mi fece scudo

i6o — alla puttana ed alla nova belva.

COMENTARI AL CANT XXXII

EN aquest cant anem de sorpresa en sorpresa. Veiem com la
celestial visió es transforma en un espectacle sòrdid, veiem
com el poeta tracta la Cúria romana, i quines nafres i quins lamen-
tables esvorancs i quines monstruoses vicissituds sofreix aquesta
triomfal carrossa de l'Església, que amb tanta pompa i tanta sereni-
tat ha volgut conduir als nostres ulls.

Embadalit en la visió de Beatriu i amb els altres sentits apagats,
diu el Dant que els ulls, aquí i allà, tenien parets de non valer, de
descurança o indiferència. És a dir, la indiferència que li causa tot
el que no és Beatriu, produeix com una mena de paret, dintre la
qual són presoners els seus ulls: etant la santa rialla m'atreu amb
Pantiga xarxa.

Enmig d'aquest excessiu contemplar, sent que les tres virtuts
teologals li criden: e Massa fix lo, o sigui: e No t'hi fixis tantlo, vo-
lent dir: 4 Fins en la contemplació de l'eterna bellesa no deus des-
curar els altres béns 7.

El Dant resta una estona encegat per la resplendor de Beatriu,
però de seguida veu com la processó dóna la volta anant cara a
Orient i fent-ho com una host en replegar-se: primer, les avançades,
i, a la fi, la reraguarda.

Cadascú torna a ésser en el seu lloc d'abans, i el Dant, junt amb
Estaci i Matelda, segueix al costat de la roda que, en girar, ha fet
un arc més petit, O sigui la roda dreta.