OL S Sa EOS SE SA DA S S S ER SA RES

e

DR Ó

S Rdé

dN E BN Ca

DA ME M RÓ i aB gada 3i oOd ii

 

354

i5

18

21

27

33

36

Ma poi ch'al poco il viso. riformossi
(io dico 'al poco' per rispetto al molto
15 Sensibile onde a forza mi rimossi),
vidi "n sul braccio destro esser rivolto
lo glorioso essercito, e tornarsi
18 COl sole e con le sette fiamme al volto.

Come soito li scudi per salvarsi
volgesi schiera, e sè gira col segno,
m Prima che possa tutta in sè mutarsi,

quella milizia del celeste regno
che procedeva, tutta trapassonne
as pria che piegasse il carro il primo legno. — rimossi, quando Beatrice scese. 46

 

LA DIVINA COMÈDIA

Mes quan reprenc el poc que m'era al volt,
—i dic " el poc", del molt en comparança,
de què, per força, vaig deixar el consol—,

veia cap a la dreta decantant-se
el gloriós exèrcit, i encarar
amb la llum dels set fams el sol que avança.

I com sota els escuts, si es vol salvar,
la host recula, i gira amb la bandera
primer, perquè no pot d'un cop voltar,

la milícia celeste que al cap era,
donà també la volta, ans que girés
la seva llança el carro, al seu darrera.

Vora les rodes van tornar després
les dames, i el griu duia la carrossa
sense que ni una ploma li caigués.

La qui al riu va deixar-me net de brossa
i Estaci i jo, seguiem al cantó
de la roda que féu corba menys grossa.

l anant forest endins, tota buidor
per culpa de la qui la serp temptava,
duia el pas una angèlica cançó.

Potser fins a tres trets d'arc arribava
l'espai que havíem caminat pel camp,
quan Beatriu del carro davallava.

Indi alle rote si tornar le donne,
e 'l grifon mosse il benedetto carco
si che però nulla penna crollonne. 27

La bella donna che mi trasse al varco
e Stazio e io seguitavam la rota
che fè l'orbita sua con minore arco. s0

Si passeggiando l'alta selva vota,
colpa di quella ch'al serpente crese,
temprava i passi un'angelica nota. :2

Forse in tre voli tanto spazio prese
disfrenata saetta, quanto eramo