PURGATORI. CANT XXXI 351

 

l'autoritat de l'Església i guardiana de la veritat revelada, les quatre
virtuts manifesten que en el temps dels gentils preparaven la vinguda
del Cristianisme.

Cadascuna d'elles cobreix el poeta amb el seu braç, perquè, com
diu el comentarista Cristophoro Landino, cel braç de la justícia
guarda l'home de la injustícia, la prudència de l'estultícia, la fortitud
de la timidesa i la temprança de la sensualitat ..

Les quatre virtuts diuen al Dant: cPortarem els teus ulls davant
l'alegre llum, però t'endinsaran més en ella les tres d'allà que miren
més profundament, és a dir, les tres virtuts teologals, per les quals
arriba la veritat revelada. I tot seguit afegeixen: dObre bé la vista:
t'hem dut davant les maragdes des de les quals Amor t'engegà les
seves armes).

En presència de Beatriu, mil desigs d'amor es desvetllen en el
poeta, que es meravella de veure com el griu és emmirallat en els
ulls de Beatriu, ara en la forma d'àguila, ara en la forma de lleó.

Mentre el Dant es nodreix d'aquest aliment, que esaciant no fa
perdre la seto — recordem el cuanto mús se goga mós renace, de fray
Luis —, les virtuts teologals, dansant i cantant alhora, se li acosten
i imploren de Beatriu que giri els ulls al Dant i, llevant-se el vel de
la cara, mostri la seva csegona bellesan —jo he traduit csegona
melv—, la primera, són els ulls, la segona, la boca.

l ara el Dant diu, per condensar en un sol vers tota la meravella
de la seva visió: "Oh resplendor de viva llum eternal" I tot seguit
finirà el cant amb la màxima tensió de la seva musculatura lírica :
cé Qui, encara que hagués empalidit a l'ombra del Parnàs, o begut
en la seva cisterna, no es trobaria amb la ment impedida, si intentés
reproduir-te com aparegueres allà, on, harmonitzant, el cel era fosc
al costat teu, quan sense el vel et mostrares a ple aire do

Aquesta és la versió literal dels set darrers versos, que jo, para-
frasejant un punt només, però amb la màxima fidelitat que m'ha
estat possible, he procurat dir en català, de manera que mantin-
guessin aquell patètic i directe tremolor que els volgué donar el
Dant, fa més de sis-cents anys, adolorit i exiliat de la seva terra.

SEDEISEITEDSTCMBNeI IaT R BTRSERIC ITT IEE NT TIMII MU MIC ME ER
Z SRSREMIRCIRC I ERSI IA  Dagetrereeeteciis i Eaa RIMEOCI E T IEREL PA SA SES RR PEEEII
GRar E aaT RI RO I OIA IEA

JTITITIES
D

td
iia
ll
é

i
d4
t
d
33
Éí
tia
EE
È

SE EEa

iE