tra EE
LO Sar a d

RS O U GOA r or aer ior io drTT có

CIA SE EE 3 CS)

MORT EE 1n

3
L
L
E
Sar

E S OS GA DE La Iaa Ma re Ma Dr ME P aaa nt Ma
AÒL I A CI S S IA SA NÓ Ja bg oa da BEa Od cdd X

 

  

350

LA DIVINA COMÉDIA

 

— realista imatge del treball d'un esmolet —, és a dir, endolceixi la
severitat del Jutge, perquè, oscant el tall de l'arma, aquesta no serà
tan feridora. Però encara el vol més avergonyit, i li presenta la
imatge bellíssima del seu cos colpit per la mort, i no comprèn com
el Dant, després de veure que allò tan perfecte també era passatger,
anà darrera de vanitats, i cita una joveneta. El renya copiosament,
manifestant-li que calia que hagués mirat al Cel i seguit les traces
d'ella, i el compara a un ocell que ja ha fet la muda i no ha de caure
a la trampa com un novell qualsevol. Aquesta imatge de l'ocell és
bíblica: cFrusira iacitur rete ante oculos pennaloruma (PROV. 1, 17).

El Dant, més confós encara, resta ple de vergonya, com un infant
que ha fet una malesa i davant de la reprensió no gosa aixecar el
cap. eAlça la barbar, li diu Beatriu, i ell, per obeir-la, ha de fer
un esforç més gran que el que, en desarrelar un roure, fa el mestral,
O vent de la terra de Jarba, és a dir, el vent austral que ve de l'afri-
cana Líbia, de la qual fou rei Jarba, enamorat de Dido (AEN. iV,
196). l diu que comprengué el verí de la indirecta quan, en lloc
d'anomenar la cara, Beatriu anomenà la barba, com si volgués ella
significar-li que ja no és cap criatura, per adoptar aquella actitud
covarda de prémer la barba contra el pit. En veure-la de nou, girada
de cara al griu, li sembla més bella que mai, i, d'admiració i de
remordiment, el poeta es desmaia.

l ara, en tornar ell en si, trobem de nou Matelda, la dona bella,
que és qui s'encarrega d'agafar-lo, de fer-li passar el riu Leteu, i
d'immergir-lo, cap i tot, per a fer-li engolir l'aigua de l'oblit. Mentre
dura la immersió se sent el cant de a4sperges me hyssopo, et munda-
bor, lavabis me, et super nivem dealbaboro. És el salm L, que canta el
sacerdot en l'ofici de difunts, llançant l'aigua beneita amb el salpas-
ser. Aquí manifesta l'absoluta purificació del Dant.

Un cop sortit del Leteu, és conduit a les quatre dones que
representen les virtuts cardinals, les quals li parlen per primer cop:
cAquí som nimfes i en el cel estrelles, i abans que Beatriu nasqués,
ja vàrem ésser destinades a servir-la7.

Recordem que en el cant primer del PURGATORI, hem vist quatre
estrelles meravelloses que eren precisament aquestes quatre virtuts.
En dir ara elles que abans del naixement de Beatriu ja foren destina-
des al seu servei, entenem nosaltres que, essent Beatriu símbol de