PURGATORI. CANT 3XXXI 349

 

c Oh, gira, Beatriu, gira els ulls sants o
era el cant d'elles c vers el teu fidel,
185 que, per veure't, de passos, n'ha fet tants l

La gràcia fes-nos de mostrar sens vel
la teva boca que el somrís governa,
i38 i ell senti el gust de ta segona mell

Oh resplendor de viva llum eterna't
é Qui, ni que a l'ombra hagués empalHidit
14i del Parnàs, o begut en sa cisterna,
tot balb no esdevindria, i impedit,
si, com et veia jo, et volgués descriure,
allà, més bella encar que el cel florit,

145 quan et va caure el vel, a l'aire lliure è
uVolgi, Beatrice, volgi li occhi santix O isplendor di viva luce etterna,
era la sua canzone val tuo fedele chi palido si fece sotto l'ombra
135 Che, per vederti, ha mossi passi tantil si di Parnaso, o bevve in sua cisterna, — 4r
Per grazia fa noi grazia che disvele che non paresse aver la mente ingombra,
a lui la bocca tua, si che discerna tentando a render te qual tu paresti

188 la seconda bellezza che tu cele.o là dove armonizzando il ciel t'adombra,

quando nell'aere aperto ti solvestiP 145

COMENTARI AL CANT XXXI

BEATRIU exigeix la confessió del Dant, girant-li el parlar, com
una espasa, ara de tall i ara de punta, i li mana que digui si és
veritat O no tot allò de què ella l'acusa. La confusió del Dant és
tanta, que li escapa un csí dels llavis, que, més que entendre'l pel
so, cal veure'l pel gest de la boca.

I després ve l'explosió dels plors i dels sospirs.

Beatriu insistirà encara amb preguntes doloroses. cc Què és el
que t'apartà de mi i del meu desig que t'inclinava al bé2o, li diu
en síntesi. I el Dant li respondrà que les coses terrenals, un cop
fou ella morta, desencaminaren els seus passos. Satisfeta ella de la
confessió, convé que el procedir del Dant giri el tall contra la mola

i
4
A

ÉÉ'ÉE_ SEa i S

TTTT TTa EE irs

TIEESIS S IMBESES SE BE Te nEr

nEI

R: