348

 

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

 

Et durem vers sos ulls, però com són
de plens de llum, t'ho mostraran encara
les tres d'allà, que miren més pregon.o

il
Així, cantant, digueren amb veu clara,
i conduint-me vora el pit del griu,
114 On ens venia Beatriu de cara,
c Obre bé els parpres o llur paraula em diu :
ui ct'hem encarat amb la maragda pura
L 117 des de la qual amor et féu captiu .
un Amb mil desigs incendiats s'atura
U el meu esguard, al seu tot resplendor,
n 5
É 120 que en el griu solament cerca pastura.
É h
é U I com l'espill, del sol pren la claror,
; lt la doble fera endins s'hi emmirallava,
x ni i
É 193 semblant ara un ocell, ara un lleó.
;_; )
3 " Pensa lector si jo em meravellava
E I . . .
x lEd veient la cosa estar quieta en si,
LS Mn4l - a :
É í: l 126 1 veient com la imatge es transformava.
É ii Mentre que alegre i espantada allí
i LR, Ea
ç é l'ànima meva de gustar no es cansa
É u 129 un nodriment del qual no es vol la f,
:-?. de la més alta esfera revelant-se,
i il les altres tres vingueren, amb llurs cants
I 132 angèlics fent el ritme de la dansa.
3 :j\ i Merrenti alli occhi suoi, ma nel giocondo — Come in lo specchio sol, non altrimenti
I lume ch'è dentro aguzzeranno i tuoi la doppia fiera dentro vi raggiava,
ma le tre di là, che miran piú profondo.2 or con altri, or con altri reggimenti. 185
Cosi cantando cominciaro, e poi Pensa, lettor, s' io mi maravigliava,
al petto del grifon seco menarmi, quando vedea la cosa in sè star queta,
1a OVe Beatrice stava volta a noi, e nell' idolo suo si trasmutava. 1ss
S disser: 4Fa che le viste non risparmi: Mentre che piena di stupore e lieta

posto t'avem dinanzi alli smeraldi

l'anima mia gustava di quel cibo

3 17 Ond'Amor già ti trasse le sue armis. che, saziando di sè, di sè asseta, 129
É Mille disiri piú che fiamma caldi sè dimostrando di pià alto tribo

3 strinsermi li occhi alli occhi rilucenti, nelli atti, l'altre tre si fero avanti

b 120 Che pur sopra 'l grifone stavan saldi. danzando al loro angelico caribo. 182

aa

H