346 LA DIVINA COMÈDIA

 

Dos o tres cops, si és nova, la cuera
caurà a la trampa, però si ha mudat
no es fia de parany ni de creuera.o

3
5.
t
2
c
E)
n
L

   

63
I com el vergonyós minyó callat,
que, amb els dos ulls a terra, escoltaria,
66 culpable i penedit del seu pecat,
m'estava, i ella em féu: dSi et condolia
escoltar-me tan sols, alça la barba,
69 i el guaitar et farà greu la malaltia ,.
Amb menys de resistència, al camp, desgarba
i desarrela un roure el nòrdic vent
79 O el que ve de la terra del rei Jarba,
que fou la meva al seu comandament ,
ir i quan digué " la barba' per " la faç',
É 15 — prou vaig veure el verí de l'argument.
r Aleshores alçant ulls, front i nas,
" veia aquelles primeres criatures
78 en l'escampall de flors parant el braç,
: i veia encara amb nines poc segures,
Beatriu esguardant cap a la fera
Í 81 que en un sol cos manté dues natures.
: Sota el seu vel i enllà de la ribera,
' més superava Beatriu antiga,
i i 84 que aquesta, al món, les dones de quan hi era.
i
E Novo augelletto due o tre aspetta, ch' io non levai al suo comando il mento:
3 ma dinanzi dalli occhi di pennuti e quando per la batba il viso chiese,
£. es Tete si spiega indarno o si saetta.s ben conobbi il velen dell argomento. 16
g' Quali i fanciulli, vergognando, muti E come la mia faccia si distese,
£ posarsi quelle prime creature

con li occhi a terra stannosi, ascoltando

es € Sè riconoscendo e ripentuti, da lòro aspersion l'occhio comprese: 18

3

e le mie luci, ancor poco sicure,
vider Beatrice volta in su la fera
ch'è sola una persona in due nature. 81

tal mi stav" io: ed ella disse: eQuando
per udir se' dolente, alza la barba,
es € prénderai piú doglia riguardandoo.

D Sd

. Sotto 'I suo velo e oltre la rivera
vincer pariemi piú sè stessa antica,
vincer che l'altre qui, quand'ella c'era.. — 4

Con men di resistenza si dibarba
robusto cerro, O vero al nostral vento
13 O VerO a quel della terra di larba,

P?fï ML a MI iÓ