F
3
ç
Ea
Es
È
2
E

S LSU LC BSS a

 

36

S bod ,F.".'gmmW%!v.',',s«—.v?-.—.'-.-.-x L
E ca a E

L
si scoppia' io sott'esso grave carco.
3 fuori sgorgando lacrime e sospiri,

m € la voce allentò per lo suo varco.

Ond'ella a me: ePer entro i mie' disiri,
che ti menavano ad amar lo bene
se di là dal qual non è a che s'aspiri,

   

i Confusione e paura insieme miste
mi pinsero un tal f si" fuor della bocca,
15 al quale intender fuor mestier le viste.
Come balestro frange, quando scocca
$ da troppa tesa la sua corda e l'arco,
j 18 € con men foga l'asta il segno tocca,

 

LA DIVINA COMÈDIA

La por i el torbament posats d'acord,
tal cSív em llançaven fora de la boca,
que veure'l, més que oir-lo, fóra sort.

Com la ballesta es trenca, si hom aboca

a massa tensió la corda i l'arc,
i amb menys fuga el dardell el blanc enfoca,

tal jo esclatava, sota un pes amarg,
que mentre enfora el dol plora i sospira,
lenta i feble la veu eixí del marc.

I em féu: a Per entre el meu desig, que atira
la teva voluntat a estimar el Bé
enllà del qual un home a res no aspira,

é quina cadena o quin fossat reté
el teu pas, que a seguir pel bon viatge
despullà ta esperança i féu malbé

I digues: é quin profit, quin avantatge
al front dels altres béns vares trobar,
per fer-los dignes d'amorós llenguatge 2 v

Després d'un amarguíssim sospirar,
a penes tinc la veu de la resposta,
i amb fatiga el meu llavi la formà.

I dic plorant: d Allò que al món acosta,
amb el seu fals plaer em forçà el camí,
al punt que fou la vostra imatge posta..

quai fossi attraversati O quai catene
trovastií, per che del passare innanzi
dovessiti cosi spogliar la spene2 31

E quali agevolezze o quali avanzi
nella fronte delli altri si mostraro,
per che dovessi lor passeggiare anziè. — 4ç

Dopo la tratta d'un sospiro amaro,
a pena ebbi la voce che rispose,
e le labbra a fatica la formaro. 83

Piangendo dissi: eLe presenti cose
col falso lor piacer volser miei passi,
tosto che 'l vostro viso si nascose2. 88