CANT XXXI

l

PARADÍS TERRENAL .

Confessió del Dant. Severes paraules de Beatriu. —El poeta ;ï
desfet pel remordiment. —El pas del riu Leteu. . :

El Dant davant de Beatriu sense vei. fç

MM E SE
ita

OH tu que ets al dellà del riu sagrat l,
el seu parlar girant-me per la punta,
3 que agrós pel tall m'havia ja semblat,

Errrrrr oga

recomençà, i va fer-me tal pregunta:

c Digues, digues, éno és cert2. La culpa greu i

6 a la confessió vagi conjunta.. n
L'ànima tan atabalada em féu, B

que quan volgui parlar, el mot es moria.— ' L

9 abans que es desprengués de l'òrgan seu. É

I ella després: aé Què pensesè o afegia.
c Respon-me, car encara, el trist record,
12 en tu, l'aigua d'oblit, no l'esvaia 2.

CANTO,XXAC

tu che se' di là dal fiume sacro,s Era la mia virtú tanto confusa,
volgendo suo parlare a me per punta, — che la voce si mosse, e pria si spense
a che pur per taglio m'era paruto acro, che dalli organi suoi fosse dischiusa. ,
ricominciò, seguendo sanza cunta, Poco sofferse, poi disse: aChe pense2
adi, di se questo è vero: a tanta accusa Rispondi a me, chè le memorie triste

PPArEERSIES PIPEETETPAP, FEROGO FECTETDE SE TECIPATCICITTE TT PR MD

e tua confession conviene esser congiuntan. — inte non sono ancor dall'acqua offense:.

18