PURGATORI. CANT XXX 341

 

tenta demostrar que la donna gentile d'ell estimada, fou la cnobilíssi-
ma i bellíssima Filosofiav, a la qual es dedicà havent perdut el primer
goig de la seva ànima.

Continua dient Beatriu que, un cop passada de carn a esperit, i
havent guanyat en bellesa, evaig ésser menys estimada per ello, que
tirà pel camí seguint efalses imatges del bév, i eni el que jo li feia
veure en somnis ni en moments inspirats, de res no valgué..

Aquests somnis i inspiracions són constatats pel poeta en la
cVita Nuovav i el cConvivion, però sembla que l'efecte fou fugaç,
segons ell mateix confessa.

El màxim argument per a fer-li veure els errors, ha estat pregar
a Virgili que li ensenyés les penes eternes de l'Infern, i Beatriu ve a
dir finalment, i aquí contesta el prec piadós dels àngels, que és ne-
cessari que ho senti, que ha fet mal, i que el plori de debò, perquè
seria etrencar una ordre divina, que es passés el Leteu, i es begués
de la seva aigua, sense abans pagar algun escot de sincer penediment,
que faci plorar llàgrimes autèntiques..

 

Dr Prer n

ETA P EE E

Dra rEt

EPlrei LaS PEEETESESP FEREGOPETTET IE SE FEDITEFOICITFATETEPEDERIS

È
i