D saiaa Ti Só

brd P”F;“I'M“mm“í“l'.'\'('v.','.\«'.a-'
ESèS

BAa

ha

T CEigmPeraracegs

S dRIA

D ER RS CSÓ DESUSIRNI I S

 

 

 

 

340 LA DIVINA COMÈDIA
la versió de la Vulgata diu dpedes meosy — chas obert un ample camp
als meus peuso — perquè, sens dubte, la continuació ja no la troben
tan apropiada al moment.
Després del salm, en el qual el Dant ha vist més compassió, per
part dels àngels, que si haguessin dit a Beatriu: c Dona, éper què
el fas patir2x, sent el poeta com el gel que li premia el cor, es fon en
els patètics sospirs i en el plor més dens. Beatriu, però, contestarà
als àngels, a les c substàncies piadoses v: eVosaltres vigileu-en els
dies eterns, de manera que ni la nit ni el son no us furten un pas que
faci el seglen. És a dir: eVosaltres vetlleu eternament en l'Empiri,
que és el dia etern, o la llum pròpia de Déu, i per tant res no s'es-
capa al vostre coneixement, del que es produeix en el segle, en la
vida dels homes. Com que vosaltres ho sabeu ja tot, la resposta al
vostre cant és amb més cura (dient-vos coses que ja sabeu), perquè
l'entengui bé aquell que plora, i es faci càrrec de tot el mal que ha
fet, i perquè, en ell, culpa i dolor siguin d'una mateixa mesura..
I comença Beatriu: dNo solament per obra de les rodes magnesò (per
influència de les esferes celestes) eque dirigeixen cada llavor al seu
fin (que fixen la ruta de cadascú en el món) csegons quines estrelles
les acompanyeno (segons quin planeta o estrella correspon a l'esfera
i convergeix amb la naixença de cadascun de nosaltres), és a dir, uno
sols per procediments naturals, sinó per gràcies divines abundan-
tíssimes que plouen d'un lloc tan alt que els homes no poden veure2
(la voluntat de Déu), caquest (el Dant) fou tan dotat, que podia
haver donat fruits meravellosos. Però com a pitjor cultura de millor
terreny, pitjor fruit, així fou aquesto. cAlgun temps el vaig sostenir
amb el meu rostrev: es refereix Beatriu als anys 1274 a 1290. l el
poeta retorna aquí als temes de la cVita Nuovan, on repeteix con-
ceptes com aquest: dE qual soffrisse di starla a vedere — diverria nobil
cosa O si morria).
cQuan vaig arribar a la meva segona edato. (al principi de la jo-
venesa, o sigui els vint-i-cinc anys, segons entén el Dant en el
cConvivion, IV, xxiv, 2) ci vaig mudar de vidao (de vida mortal a
a vida eterna, era el juny del 1290, quan Beatriu acabava de com-
plir vint-i cinc anys), caquest s'apartà de mi i es lliurà a una altrao,
és a dir, a dla dona gentilo (Vrra NuOvA, XXXV), encara que, com
remarca el Vandelli en aquest punt, el Dant, en el eConvivio,, in-