L BA S SE S RS PeSeSPS a S0S

 

IMEO GRA YOG B OO GO oO o EE joad to

MR CCAA di

338 LA DIVINA COMÈDIA

triones, set estrelles. La gent que no pot mentir, són els vint-i-quatre
llibres de l'Antic Testament que miren al carro — l'Església de
Crist — com a la llur pau, o sigui, com a la realització de llur fe.

Un cop fixa la vista en el carro, un dels vells, el que representa
el Càntic dels Càntics, dóna el senyal: 4 Veni, sponsa, de Libanov
(CANT. IV, 8), i ho repeteixen tres vegades, com en la versió de
Sant Jeroni.

dAd vocem tanti senis, ca la veu d'ancià tan iHustreo, de dins del
Carro sortiren cent ministres i missatgers de vida eterna, o sigui una
legió angèlica, de la mateixa manera que les ànimes dels justos, re-
vestint la pròpia carn, eixiran de llurs sepuleres el dia del Judici.

Aquests àngels es posen a cantar d Benedictus qui venis in nomine

. Dominev, com els jueus al Crist en el Diumenge de Rams, substi-

tuint el venit per venis, i tot seguit, d Manibus, ob, date lilia plenisv,
que són les paraules d'Anquises en honor de Marcel (AEN. vi, 883).

Per preparar l'aparició, el Dant cercarà encara l'espectacle natu-
ral d'una bella sortida de sol, en la qual els núvols llevantins perme-
ten contemplar l'astre, i ens dirà de seguida que sota un núvol de
flors —jo m'he permès traduir cgessaminso, perquè em sembla just
i propi d'un moment tan perfumat i extraordinari — llançades, fora i
dins del carro, per les mans angèliques, apareix amb un vel blanc,
coronada d'olivera, sota un verd mantell i vestida de color de fama
viva, la figura de Beatriú.

En la meva traducció he escrit colivav per coliverax — el fruit
per l'atbre — per seguir la rima pròpia del Dant i no destruir una
tercina admirable, de les més famoses, de les més extraordinàries en
color i suggestió: "'Sovra candido vel cinta d'uliva — donna m'appar-
ve, sollo verde manto — vestita di color di fiamma viva".

En els grans moments, el poeta de la DiviNA ComèpiA trobarà
sempre els mots grans i únics. En aquesta tercina i en la major part
d'aquest cant, i del segient, la pintura i la música van juntes en ele-
gància i esplendor. Davant d'aquesta Beatriu blanca, verda i famen-
jant, com les tres virtuts teologals, i coronada d'olivera, que vol dir
la pau i la ciència juntes, només trobem alguna cosa de semblant en
els colors simples i tendres, i en els somriures d'or, del sants i els
esperits celestes que pintava fra Angèlic.

La presència de Beatriu produeix una barreja d'èxtasi i d'estupor,