L BA S SE S RS PeSeSPS a S0S IMEO GRA YOG B OO GO oO o EE joad to MR CCAA di 338 LA DIVINA COMÈDIA triones, set estrelles. La gent que no pot mentir, són els vint-i-quatre llibres de l'Antic Testament que miren al carro — l'Església de Crist — com a la llur pau, o sigui, com a la realització de llur fe. Un cop fixa la vista en el carro, un dels vells, el que representa el Càntic dels Càntics, dóna el senyal: 4 Veni, sponsa, de Libanov (CANT. IV, 8), i ho repeteixen tres vegades, com en la versió de Sant Jeroni. dAd vocem tanti senis, ca la veu d'ancià tan iHustreo, de dins del Carro sortiren cent ministres i missatgers de vida eterna, o sigui una legió angèlica, de la mateixa manera que les ànimes dels justos, re- vestint la pròpia carn, eixiran de llurs sepuleres el dia del Judici. Aquests àngels es posen a cantar d Benedictus qui venis in nomine . Dominev, com els jueus al Crist en el Diumenge de Rams, substi- tuint el venit per venis, i tot seguit, d Manibus, ob, date lilia plenisv, que són les paraules d'Anquises en honor de Marcel (AEN. vi, 883). Per preparar l'aparició, el Dant cercarà encara l'espectacle natu- ral d'una bella sortida de sol, en la qual els núvols llevantins perme- ten contemplar l'astre, i ens dirà de seguida que sota un núvol de flors —jo m'he permès traduir cgessaminso, perquè em sembla just i propi d'un moment tan perfumat i extraordinari — llançades, fora i dins del carro, per les mans angèliques, apareix amb un vel blanc, coronada d'olivera, sota un verd mantell i vestida de color de fama viva, la figura de Beatriú. En la meva traducció he escrit colivav per coliverax — el fruit per l'atbre — per seguir la rima pròpia del Dant i no destruir una tercina admirable, de les més famoses, de les més extraordinàries en color i suggestió: "'Sovra candido vel cinta d'uliva — donna m'appar- ve, sollo verde manto — vestita di color di fiamma viva". En els grans moments, el poeta de la DiviNA ComèpiA trobarà sempre els mots grans i únics. En aquesta tercina i en la major part d'aquest cant, i del segient, la pintura i la música van juntes en ele- gància i esplendor. Davant d'aquesta Beatriu blanca, verda i famen- jant, com les tres virtuts teologals, i coronada d'olivera, que vol dir la pau i la ciència juntes, només trobem alguna cosa de semblant en els colors simples i tendres, i en els somriures d'or, del sants i els esperits celestes que pintava fra Angèlic. La presència de Beatriu produeix una barreja d'èxtasi i d'estupor,