336 LA DIVINA COMÈDIA Eaa mar Sr is aca aa ERa a ebniaeta aa d oa a No sols per obra de la força plena de les grans rodes, que als rebrots humans, 11 segons l'estrella, mostren la carena, mes per gràcies divines abundants, les quals pluja tan alta descabdella que els nostres ulls no en són albirejants, 114 talment aquest fou en l'edat novella 1 afavorit, que pel camí del seny U 117 hauria donat fruits de meravella. i Però tant més és.mala brosta i greny E' un camp inculte i amb sement impia, ' 120 com més la força de la terra empeny. U Un quant temps amb el rostre el sostenia, h i, els meus ulls jovenets fent-li lluir, 123 me P'emportava per la dreta via. " Mes, bon punt a la llinda vaig venir de ma segona edat, mudant de vida, a altres lliurant-se, s'apartà de mi. SE L S D AS S S g i n 196 i, . . ) Quan de carn a esperit era ascendida, 3 i crescuda en bellesa i en virtut, $ I 129 menys dolça em va trobar i afavorida. Lr : 3 it Z , 3 dl Després pel camí tort el pas ha dut, Í l seguint del bé només la falsa imatge, % I 132 que mai no torna tot el convingut. ;' U Non pur per ovra delle rote magne, Alcun tempo il sostenni col mio voltos mostrando li occhi giovanetti a lui, che drizzan ciascun seme ad alcun fine meco il menava in dritta parte volto. 458 u1 Secondo che le stelle son compagne, ma per larghezza di grazie divine, che si alti vapori hanno a lor piova, Si tosto come in su la soglia fui di mia seconda etade e mutai vita, GR DR $ 114 Che nostre viste là.non van vicine, questi si tolse a me, e diessi altrui. ass i : questi fu tal nella sua vita nova Quando di carne a spirto era salita : virtialmente, ch'ogni abito destro e bellezza e virtú cresciuta m'era, 3 fatto averebbe in lui mirabil prova. fu" io a lui men cara e men gradita: 3 117 183 z Ma tanto piú maligno e piú silvestro e volse i passi suoi per via non vera, E si fa "l terren col mal seme e non colto, imagini di ben seguendo false, L . a . . . . . z ise Quant'elli ha piú di buon vigor terrestro.. — che nulla promission rendono intera. 182 c Lda