PURGATORI. CANT XXX 335 tr Rrreció Nl Com la neu que l'arbreda aturi i travi al cim dels Apenins, tota es congela 87 quan del vent d'Esclavònia sent el glavi, però se'n fon després cada parceHa si el vent venint de l'Àfrica s'hi fica, 90 semblant al foc que fon una candela, tal de sospirs i llàgrimes ni mica me'n restaren, abans de jo sentir 93 els qui dels volts eterns fan la musica , mes, quan llur dolça nota vingué a mi, i més en ella pietat s'aboca E EE i È È [%'__ ta X i i È 96 que si diguessin: 4é Per què el fas patirdo, : el gel, que vora del meu cor s'ajoca, È fet aigua i fet sospir, penosament, È 99 del pit m'eixí, pels ulls i per la boca. i Ella, però, en el lloc que he-fet esment del carro, dreta, a les substàncies pies S 102 adreçà la paraula així dient: 3 eVosaltres vigileu en eterns dies , i no us furta ni son ni nit obscura È 105 un pas que el segle faci per ses vies, mes, ara amb ma resposta tindré cura d que en escoltar-me, aquell que plora amb pena, 108 senti culpa i dolor en igual mesura. i l Si come neve tra le vive travi lo gel che m'era intorno al cor ristretto, ; per lo dosso d' Italia si congela, spirito e acqua fessi, e con angoscia È e: SOffiata e stretta dalli venti schiavi, della bocca e delli occhi usci del petto. — 9, £ poi, liquefatta, in sè stessa trapela, Ella, pur ferma in su la detta coscia % pur che la terra che perde ombra spiri, del carro stando, alle sustanze pie É so Si che par foco fonder la candela, volse le sue parole cosi poscia: 108 È E cosi fui sanza lacrime e Sospiri eVoi vigilate nell'etterno die, È anzi 'l cantar di quei che notan sempre si che notte nè sonno a voi non fura È 93 dietro alle note delli etterni giri, passo che faccia il secol per sue vie, 105 8 ma poi ch'i''ntesi nelle dolci tempre onde la mia risposta è con piú cura lor compatire a me, piú che se detto che m' intenda colui che di là piagne, H 9s avesser: eDonna, perchè si lo stempren, — perchè sia colpa e duol d' una misura. — 4og S L