E 334 LA DIVINA COMÈDIA
S
CEE iarr Ea c a E ia i E

dalt la carrossa, i en la part sinistra,
quan, girant-me, el meu nom hi vaig sentir,
que per necessitat aquí es registra,

I PaT

66

iora LU
RErss ó

og

BRI

i
t 69
i

V,)' 72

BE S RI S DRA S ORO S
aj
Qu

" .HQNQH-.’.”_\N’A:."._-W__';- L

I 78

E

h

'I i
il 81

SE

U 84

mr

dS SA S b d c:

ia og

L
LS
z
E
Ld
-
É

-
Ls
L -3

ud in su la sponda del carro sinistra,
quando mi volsi al suon del nome mio,
ss Che di necessità qui si registra,
vidi la donna che pria m'appario
velata sotto l'angelica festa,
. drizzar li occhi ver me di qua dal rio.
Tutto che 'l vel che le scendea di testa,
cerchiato delle fronde di Minerva,
ss nOn la lasciasse parer manifesta,
regalmente nell'atto ancor proterva

continúò come colui che dice
"a €'l piú caldo parlar dietro reserva:

vaig veure jo la dona que, en lluir
velada per les flors d'àngels en festa,
fixà a través del riu la vista en mi.

l encar que el vel, baixant-li de la testa,
coronada amb fullatge de Minerva,
no deixava que es fes ben manifesta,

majestuosa, amb actitud proterva

continuà parlant, com el qui diu
i el mot més esmolat a dins reserva :

c Ja em pots mirar ben bél Sóc Beatriul
é Com t'has dignat pujar aquí dalt suara2
é No saps que a l'home aquí tot li somriu2 x

Vaig decantar els meus ulls a l'aigua clara
però, veient-m'hi, els vaig girar vers l'herba,
tant de vergonya se m'omplí la cara.

Com la mare a l'infant sembla superba,
ella m'ho semblà a mi, més que amargant
em semblà el gust de sa paraula acerba.

Ella callà, i els àngels mentrestant
cantaren: dln te, Domine, speravin,
però de cpedes meos) no passant.

e Guardaci benl Ben son, ben son Beatrice.
Come degnasti d'accedere al monte2
non sapei tu che qui è l'uom felice2s 15

Li occhi mi cadder giú nel chiaro fonte,
ma veggendomi in esso, i trassi all'erba,
tanta vergogna mi gravò la fronte. 18

Cosi la madre al figlio par superba,
com'ella parve a me, perchè d'amaro
sent' il sapor della pietade acerba. 81
Ella si tacque, e li angeli cantaro
di subito 'Jn fe, Domine, speravi',
ma oltre ' Pedes meos' non passaro, s4