Sd

La agcii ORAT I a ii da

RS DSOSR Sr oa ro M iCa diaT EÓ
RS S A o se t Mod,

.A.”.\'z\ïn-.’i_'.s«'n_-::.-:_'z_'._'x' EE S Gra cada

330 LA DIVINA COMÈDIA
D dimeatieila jaciaméitèsmsménttim urr atsees ti SE a ssi a

A la roda esquerra, també hi ballen quatre dones, vestides de
púrpura i guiades per una d'elles que té tres ulls al front. Són les
virtuts cardinals. La dels tres ulls és la Prudència, perquè, per a
ésser prudent, es necessita bona memòria del passat, bona conei-
xença del present i bona previsió del futur (CoN. IV, xxvi).

Segueixen després dos vells: l'un semblant als deixebles d'Hipò-
crates, l'altre amb una espasa a la mà. El primer representa els
Actes dels Apòstols, escrits, segons es creu, per Sant Lluc, del qual
la tradició ens diu que era metge, l'altre vell de l'espasa, serà Sant
Pau. Darrera d'ells, quatre més, vestits més humilment, represen-
taran les quatre Epístoles catòliques de Sant Pere, Sant Jaume, Sant
Joan i Sant Judas. I encara, cloent la processó, el Dant va veure
un vell tot sol, mig adormit i amb cara intelligent, aquest serà el
Solitari de Patmos, Sant Joan Evangelista, que morí vell i decrèpit.
L'endormiscament que li adjudica el Dant, simbolitzarà el to de
visionari de l'autor de l'Apocalipsi, l'únic llibre profètic del Nou
Testament.

Tots set vells van vestits de blanc, però en lloc de lliris ai cap,
com els vint-i-quatre ancians, van coronats de roses i altres fors
vermelles, etant, que s'hauria jurat, veient-los de lluny, que flame-
javen damunt de les cellesx. El roig representa aquí, en oposició
a la blancor dels lliris de l'Antic Testament, o sigui la fe en les
promeses, el compliment d'aquestes, la plenitud dels temps i la
manifestació de l'amor diví amb la vinguda de Jesucrist.

Un cop presentada la magna processó, en la qual la plasticitat va
del sublim a l'infantil, com en la misteriosa imatgeria gòtica, el
poeta sent un gran tro, i la solemne comitiva s'atura en sec, amb
eles ensenyes d'avançadar, que són els set canelobres que obren
la marxa.