PURGATORI. CANT XXIX 329 Darrera els vells vénen els quatre animals de la visió d'Ezequiel (Ez. 1, 4-143 X, 1-22) i que Sant Joan, amb lleugeres variants, tornà a veure en l'Apocalipsi (Apoc. 1v, 6-8). El Dant ens els representa com en el text de Sant Joan, però hi afegeix unes corones de fullatge verd, de les quals ni Ezequiel ni Sant Joan no parlen. No s'atura el Dant a descriure'ls, i envia el lector a assabentar-se damunt del text bíblic. e Enmig dels quatre animals fabulosos, que representen. els quatre Evangelis, marxa un carro triomíal tirat per un griu enorme, les ales del griu passen entre la terça i la quarta, i entre la quarta i la cinquena franges de color que hi ha al cel, sense malmetre-les i superant-les de.bon tros. El griu, animal completament poètic, mig àguila i mig lleó, és d'or aquí, en el que té d'àguila, i blanc i vermell, en el que té de lleó. El Dant l'anomenarà dla doble ferar, dl'animal nat dobles, o la biforme fera, i representa Nostre Senyor Jesucrist, amb les dues naturaleses, divina i humana, per això la de l'àguila (divina) és d'or, i la part de lleó, del color de la pell de l'home. Ja des de molt antic, en temps de Sant Ísidor, el griu represen- tava el Crist, i el carro que tira, la idea del qual parteix d'Ezequiel, o bé del salm LxviI, dCurrus Dei decem millibus multiplexo, o bé del carro de foc d'Ísaias, simbolitza aquí l'Església Catòlica. Per enlairar la bellesa d'aital carrossa de triomí, diu el Dant que amb una de semblant no alegraren Roma ni l'Africà ni August. Es refereix al triomf de Publi Corneli Escipió, dit l'Africà, vencedor d'Annibal, i als tres triomís d'August: d Curules triumpbos tres egit, Dalmaticum, Actiacum, Alexandrinumo (Sueioni: AUG. 22). I,.encara, diu que el carro del Sol fóra poca cosa, al costat del que veia, eel carro del Sol, que desviant-se fou cremat, per l'oració de la Terra devota, quan Júpiter fou just arcanament:. Fa aHusió, el poeta, a la faula d'Ovidi que narra la mort de Faetont, al qual fulmina Júpiter, perquè, engrescat amb el carro del Sol, anava a calar foc a la Terra (MET. i, 2/78-300). A la magnificència de la carrossa eclesiàstica, li fan companyia tres dones, dansant al costat de la roda.dreta: una vermella, una verda i una blanca. Són les tres virtuts teologals: Caritat, Espe- rança i Fe. i-2aT Drr nir Esmitgen Ea aetne D aa arrrr rra rrar Nia l i i