PURGATORI. CANT XXIX 327

 

Després del que suara descrivia,
dos vells vaig veure amb diferents vestits,
135 però amb una mateixa fesomia.

L'un semblava ésser algun dels instruits

per Hipòcrates gran, que la natura
188 — féu pel bé dels seus éssers preferits.

Mostrava, l'altre, la contrària cura,
amb una espasa fúlgida i punyent,
141 que, amb tot i el riu al mig, em féu paúra.

Quatre després vegí més humilment
arranjats, i, darrera, un vell tot sol,
144 — Mmig adormit i amb cara inteHigent.

Tots set de blanc anaven, com l'estol
dels primers, però no com. les parelles

GEIPGEEGPTES

Eis

H

147 duien lliris, del cap cenyint el volt, È
ans duien roses i altres flors vermelles , È

lEa S E pa i

i veient-los de lluny, s'hauria dit i

. Ms

150 que flamejaven per damunt les celles. )
tat

I trobant-se amb el carro Ét a ft,
ressonà un tro, i la digna cavalcada,
com si ordre de patar-se hagués Oit,

154 s'aturà amb les ensenyes d'avançada.

Appresso tutto il pertrattato nodo
vidi due vecchi in abito dispari,
185 Ma pari in atto ed onesto e sodo.

L' un si mostrava alcun de' famigliari
di quel sommo Ipocràte che natura
188 alli animali fè ch'ell'ha pij cari,
mostrava l'altro la contraria cura
con una spada lucida e aguta,
144 tal, che di qua dal rio mi fè paura,

Poi vidi quattro in umile paruta:
e di retro da tutti un vecchio solo

144 Venir, dormendo, con la faccia arguta.

 

E questi sette col primaio stuolo
erano abitúati, ma di gigli
dintorno al capo non facean brolo, 141

anzi di rose e d'altri fior vermigli:
giurato avria poco lontano aspetto
che tutti ardesser di sopra da' cigli. 150

E quando il carro a me fu a rimpetto,
un tuon s' udi, e quelle genti degne
parvero aver l'andar piú interdetto,

fermandosi ivi con le prime insegne. — 4154

GrT annems

ra

TAFEIEIIFETEPIPEDOPERETS

IEET

POEaSET ERr FEESEIPEEIET E
iar dna .