324 LA DIVINA COMÈDIA P L RC P a Ea tar cé Per què en les vives llums sols s'alimenta la teva vistav aquella dona em féu, ci els qui darrera van seguint no esmentaè o I copsà una corrua, l'esguard meu, rera les llums que anaven fent de guia, vestits d'un blanc més pur que el de la neu. L'aigua, a l'esquerra, tota refulgia, i com mirall, en albirar-la jo, el meu costat esquerre reflectia. 1 Quan en el punt era arribat, però, I on d'ells només em feia el riu distant, t 79 m'aturava a mirar-me'ls de debò. RS RS EOS DA Tada d ra I aquelles fames veia anar endavant, I i deixar, com si fossin un pinzell, u 75 un rastre a la pintura molt semblant, , tant, que aleshores feien l'aire bell l set franges de les set colors pintades que el Sol té a l'arc i Dèlia en el cinyell. E : 3 L 3 L }; a R 3 78 Més enllà de ma vista eren passades les set franges, i em penso ser precís si dic que eren deu passes separades. caTa it D6 Ga ess RS Ga sESe l ul ua 81 d SoÓ I sota un cel tan colorit d'encís, l vint-i-quatre ancians, de dos en dos, i 94 venien coronats de flors de lis. e vidi le fiammelle andar davante, lasciando dietro a sè l'aere dipinto, e di tratti pennelli avean sembiante, 15 La donna mi sgridò: ePerchè pur ardi si nello aspetto delle vive luci, ss € Ciò che vien di retro a lor non guardi2r si che li sopra rimanea distinto di sette liste, tutte in quei colori onde fa l'arco il Sole a Delia il cinto. 18 Genti vid' io allor, come a lor duci, venire appresso, vestite di bianco: 4e € tal candor di qua già mai non fuci. Questi ostendali in dietro eran maggiori che la mia vistaj e, quanto a mio aVvviso, diece passi distavan quei di fori. " L'acqua splendea dal sinistro fianco, e rendea me la mia sinistra costa, es S'io riguardava in lei, come specchio anco. Quand' io dalla mia riva ebbi tal posta, Sotto cosi bel ciel com' io diviso, che solo il fume mi facea distante, 1a per veder meglio ai passi diedi sosta, ventiquattro seniori, a due a due, coronati venien di fiordaliso. cn LOA ORO S a i aa I ó é