PURGATORI. CANT XXIX 323

 

 

Oh sacrosantes Vergesl Si la fam
m'heu fet patir, i la vetlla, i l'agre clima,

89 — ha arribat l'hora que escolteu mon clam.
Per mi vessi Helicó dolls de la cima,
i Urània a dir m'ajudi amb el seu chor
42 — difícils pensaments posats en rima.
. . x ,
Que veia, un xic enllà, set arbres d'or,
el bon tros que restava d'ells a mi,
45 a creure falsament em feia fort,
mes, quan del tot m'hi vaig trobar veí,
que el comú objecte, que els sentits ens mana
48 OO amb engany, no em podia amagar un bri,
la virtut que a raó el discurs aplana,
que eren set canelobres tot seguit
51 em va mostrar, i les veus deien c Hosanna lo
I flamejava aquell conjunt guarnit,
més clar que quan en cel serè fulgura
54 el pleniluni de la mitjanit.
Meravellat el meu esguard s'atura
en l'esguard de Virgili, que em guaità
57 amb admiració d'igual mesura.
Ia les coses excelses vaig tornar,
les quals venien amb la passa lenta,
86 com núvies acabades de casar.
O sacrosante Vergini, se fami, : la virtú ch'a ragion discorso ammanna,
freddi o vigilie mai per voi soffersi, si com'elli eran candelabri apprese,
8e Cagion mi sprona ch' io mercè vi chiami. — e nelle voci del cantare 'osanna". 4é
Or convien che Elicona per me versi, Di sopra fiammeggiava il bello arnese
€ Urania m'aiuti col suo coro piú chiaro assai che luna per sereno
4a forti cose a pensar mettere in versi. di mezza notte nel suo mezzo mese. Só
Poco piàú oltre, sette alberi d'oro lo mi rivolsi d'ammirazion pieno
falsava nel parere il lungo tratto- al buon Virgilio, ed esso mi rispose
4s del mezzo ch'era ancor tra noi e loro, con vista carca di stupor non meno. st
ma quand' i' fui si presso di lor fatto, Indi rendei l'aspetto all'alte cose
che l'obietto comun, che 'l senso inganna, — che si movieno incontr'a noi si tardi,
4e non perdea per distanza alcun suo atto, che foran vinte da novelle spose. e0.

aa dl MEEEeT

M IEE NT EEI Ep D CE DERERES S

OEEA E TAT EET EITETS PA DIPEITCIÓ

EE PR E