4 OEE DESO SE RO EA E RS Osps RSa ROA Ç :W':H:n».ñ';_wf.q_—r;.v:;.y« D E ategiet x , 4 OLECA S SU R $é BM S Sa iya E E E : r - 3 3 Lr LE 18 21 24 27 30 . 33 36 Nè ancor fu cosi nostra via molta, quando la donna tutta a me si torse. LA DIVINA COMÈDIA o aa ia mimeai id anitsimstmestea bpi igi lira a n Ni molta marxa nostra passa tira, quan cap a mi la dona es va tombar, dient-me: d Germà meu, escolta i mira. I vet aquí que un llum potent i clar encendre's dins de la forest guaitava, que jo em pensava que era un llampegar. I com que el llamp corrents surt i s'acaba, i aquell es feia viu i es mantenia, c ç Què pot ser2 o capficat jo em preguntava. I es va estendre una dolça melodia per l'aire lluminós, i el meu bon zel d'Eva em va fer blasmar la gosadia, car allí on obeien terra i cel, només la dona, tot de fresc formada, no va sofrir d'estar sota ni un vel, sota el qual, si devota fos estada, hauria jo aquell pler tan delitós gaudit de bell antuvi i per durada. Mentre aquelles primícies i clarors del goig etern meravellat seguia, encara de més joia desitjós, davant nostre, com foc apareixia tornar-se l'aire sota el verd brancam, i un cant dins el so dolç ja s'entenia. chè là dove ubidia la terra e 'I cielo, femmina sola e pur testè formata, 15 dicendo: eFrate mio, guarda e ascoltax, Ed ecco un lustro subito trascorse da tutte parti per la gran foresta, 1s tal, che di balenar mi mise in forse, Ma perchè 'I balenar, come vien, resta, € quel, durando, piú e piú splendeva, m Nl mio pensar dicea: eChe cosa è questax E una melodia dolce correva per l'aere luminoso: onde buon zelo se Mi fè riprender l'ardimento d'Eva, non sofferse di star sotto alcun velo: 2r sotto '1 qual se divota fosse stata, avrei quelle inneffabili delizie tentite prima e pià lurga fiata. 30 Mentr' io m'andava tra tante primizie dell'etterno piacer tutto sospeso, € disioso ancora a'pià letizie, 58 dinanzi a noi, tal quale un foco acceso, ci si fè l'aere sotto i verdi rami € 'l dolce suon per canti era già inteso. — 44