PURGATORI. CANT XXVIII 319

els cels ve de causes d'ells mateixos, i ara ens trobem que, aquí, hi
ha un vent i unes fulles que canten, i una aigua que corre, i Matelda
ens aclarirà que el vent aquí gira en una sola direcció (no com a la
terra que canvia en tantes direccions, com indica la rosa dels vehts),
i que aquesta direcció li és infosa pel cprimer moviblev (prima volta),
o sigui el primer (o darrer) cel mòbil, que conté tots els altres cels
i els comunica el moviment. Alguns comentaristes han cregut que
la prima volta era l'esfera del foc, i altres, la concavitat del cel de la
lluna, però aquestes interpretacions no són lògiques.

Aquest aire que gira, si eel cercle per enlloc no li és trencato, o
sigui, si no troba cap resistència O obstacle estrany que alteri la
regularitat dels cels, aquí, en el Paradís terrenal, troba l'obstacle dels
arbres de la selva, amb els quals l'aire uniforme topa, fent ressonar
musicalment el bosc. Veiem, doncs, salvada la teoria d'Estaci, i
aclarit el dubte del Dant, però Matelda encara ens assabentarà amb
més llarguesa.

És tan potent la topada de l'aire amb les plantes, que l'aire queda
impregnat de la virtut d'elles, i aquesta virtut és escampada pel vent
fins arribar a l'ealtra terrav, a la nostra, la qual, si n'és digna co per
si O pel seu celu —per la seva fertilitat o pel clima— engendra i
cria diferents vegetals.

Matelda ens ha explicat l'origen de la formació vegetal, de la
qual diu que, al món, si la gent sabés això, no s'estranyaria de no
veure'n la sement. Naturalment que un botànic actual trobaria una
mica gratuita l'afirmació de la bella dama. Diu també que la cam-
panya santa —el Paradís terrenal — és plena d'espècies que la terra
desconeix, sabem pel Gènesi que Déu dotà el Paradís de tota mena
d'espècies, i Matelda es deu referir particularment a l'arbre del
Bé i del Mal.

Un cop explicat el fenomen del vent i dels vegetals, Matelda
aclarirà el que són els rius dal Paradís: Lete i Eunoé. Aquests dos
rius —l'un, productor :de l'oblit dels pecats i les misèries, laltre,
Eunoé, despertador de la memòria del bé — no neixen dels vapors
concentrats pel fred, com els rius de la terra, sinó que brollen d'una
font pura i immutable, creada per la voluntat de Déu, sense mitjans
naturals.

Com a coroHari, ofert graciosament, la bella dona explicarà que