PURGATORI. CANT XXVIII 317

 

fet mil suposicions, sense que realment hagin arribat a res clar i
persuasiu.

Pel que farà aquesta dona, li podem atribuir una representació
de la vida activa perfecta, tal com era en el Paradís terrenal. Aquesta
activitat serà moral i fins inteHectual, perquè ella aclareix tots els
dubtes i preguntes del poeta. Ara bé, éaquesta dona és aquí des
del començament del Purgatori2 O 4és aquí des de la desaparició
d'Adam i Eva del Paradís terrenal2 d És realment la guardiana
d'aquest Paradís2 Tot això són coses que no sabrem mai.

l ara preguntem-nos: éa quin personatge real fa referència2
Beatriu, Cató, Virgili, Santa Llúcia, Lia, Raquel, etc. són figures
símbòliques en el poema, però obeeixen a éssers històrics. Matelda,
O Matilde, :qui era2 Alguns comentaristes hi han voigut veure la
comtessa Matilde de Canossa. Altres creuen que el Dant ha volgut
honorar la monja Matilde d'Hacheborn, contemporània del nostre
poeta i autora d'un famós llibre de mística. Altres hi han volgut
veure alguna de les companyes de Beatriu en la cVita Nuova2.
Però tot plegat no es basa sobre cap raó, i totes les assercions són
refutables. Deixem la incògnita de la bella dona que dansa i cult
fors, i anem a les primeres paraules que li dirigeix el poeta.

Remarcant la lluentor dels seus ulls, com de dona enamoradís-
sima, el Dant li demana que s'acosti a la ribera de l'altra banda,
perquè ell pugui entendre el que canta, i li diu que ella i el lloc li
recorden el moment que Ceres perdé la seva filla Prosèrpina, i Pro-
sèrpina perdé la primavera, es refereix el Dant a un passatge d'Ovidi
(MET. Vv, 385-408), on s'explica el rapte de Prosèrpina per Plutó, en
el moment que ella i les seves companyes es passejaven pels vergers
sicilians. (Primavera) pot dir el nom del país sicilià, o les flors que
collien, o la virginitat de Prosèrpina.

La bella dona continua dansent, i el poeta cantarà els seus ulls,
la gràcia del seu gest i el seu riure, tot vist des de l'altra banda de
riu, i per ponderar la bellesa i l'atracció d'aquesta dcna, el pceta
dirà que li era més odiós el riu que el separava d'ella, que l'H eHes-
pont ho fou per a Leandre, quan tem pestejava entre Sestos i Abidos.

L'HeHespent — l'actual estret dels Dardarels — sabem, segons
l'antiga faula cantada per Cvidi (HEROiD. xvI i Xix), que era tra-
vessat nedant cada nit per l'enamorat Leandre, jove d'Abidos, per

 

ra Da PS T OET IEO EETETS
NAT I

Z

Epe3a

 

rrrarrr

a
aerria i

EE

pad

aa ete ia

D arr e ara rarte tiar ses

PRT EE RIU TES D