PURGATORI. CANT XXVIII 3I5
W_
el seu gust a tot altre gust supera. ;ïz
I amb tot i que ja pots estar content,
i5 — Puix més, de mi, la teva set no espera,

encar d'un coroHari et faig present,
no crec qué el meu parlar menys grat et sia
138 si enllà del que he promès la veu s'estén.

Si els antics feren molta poesia
de l'Edat d'Or i el viure sense fel,
141 era això, el que llur somni pressentia.

Aquí innocent va ser la humana arrel ,
eterns són primavera fruita i brot,
144 guaita el nèctar cantat amb tant d'anhel.o

I jo aleshores vaig girar-me tot
als poetes, i veig que es descabdella
llur somriure, assentint fins l'últim mot.

148 I encara vaig guaitar la dona bella.
l
L
E
H
E
ti
i
di
a tutti altri sapori esto è di sopra. Qui fu innocente l'umana radice, d
E avvegna ch'assai possa esser sazia qui primavera sempre ed ogni frutto, E
185 la sete tua perch' io pià non ti scopra, nettare è questo di che ciascun dice.e 3
P q 771 È
: , d : : 83
darotti un corollario ancor per grazias lo mi rivolsi 'n dietro allora tutto É
nè credo che 'l mio dir ti sia men c2ro, a' miei poeti, e vidi che con riso E
dr 3 : : : , È
186 S€ Oltre promission teco si spazia. udito avean l'ultimo costrutto, É
És
Quelli ch'anticamente poetaro poialla bella donna torna' il viso. c48 É
l'età dell'oro e suo stato felice, È
141 forse in Parnaso esto loco sognaro. É;
H
É
8

i
d