PURGATORI. CANT XXVIII 313 c'L'aiguao li dic ci el vent que es manifesta impugnen dintre meu novella fe 87 en coses que he sentit, i això no atestan. l ella: é Doncs jo t'explicaré el perquè L d'això que et fa la cara admiradora, 90 — i el teu front emboirat vindrà serè. : El Bé Suprem, que d'Ell sols s'enamora, bo, i per al bé, féu l'home, i aquest lloc, 93 d'eterna pau, li va donar, en penyora. Per culpa seva s'hi va estar ben poc, per cupa seva en pena i plany mudà 96 el que era riure honest i tendre joc. Perquè el trontoll que sota seu es ta . amb els vapors de l'aigua i de la terra, 99 que rera la calor solen anar, a l'home no pogués moure cap guerra, vers el cel aquest mont tant s'ha aixecat, 102 — i lliure n'és des del portal que el serra. Mes, per tal com en un circuit, plegat È tot l'aire amb el primer movible gira 105 si el cercle per enlloc no té trencat, aquí, en aquesta altura, que respira dins l'aire viu, retopa el moviment, 108 fent el bosc ressonar com una lira eL'acquan diss'io, ee'l suon della foresta Perchè 'l turbar che sotto da sè fanno impugnan dentro a me novella fede l'essalazion dell'acqua e della terra, s1 di cosa ch' io udi' contraria a questaz. che quanto posson dietro al calor vanno, ,s Ond'ella: elo dicerò come procede all'uomo non facesse alcuna guerra, per sua cagion ciò ch'ammirar ti face, questo monte salio verso 'l ciel tanto, so € purgherò la nebbia che ti fiede. e libero n'è d' indi ove si serra. 108 Lo sommo ben, che solo esso a sè piace, fece l'uom buono a bene, e questo loco ss diede per arra a lui d'etterna pace. Or perchè in circuito tutto quanto Paere si volge con la prima volta, se non li è rotto il cerchio d'alcun canto, ,es Per sua difalta qui dimorò poco, per sua difalta in pianto ed in affanno se CambiÒò Onesto riso e dolce gioco. in questa altezza ch'è tutta disciolta nell'aere vivo, tal moto percuote, € fa sonar la selva perch'è folta, NEEr EErrr TEaeran caarT Eara i t :