PURGATORI. CANT XXVIII 311 Romadds — l t a I aleshores allí se'm presentà, com presentar-se sol el que ens desvia, 39 meravellant, de qualsevol pensar, una dona soleta, que es movia bo i cantant, i escollint ara una flor, 42 de les que li esclataven per la via. cOh, dona bella, a qui un amor tan fort arbora, si he de creure els ulls brillants 45 que testimonis solen ser del cor E . iB No em facis els teus passos tan llunyans , h acosta'tv li vaig dir a vers la ribera, È 48 perquè jo pugui entendre bé els teus cants. : Tu el lloc on era, em fas pensar, i com era Prosèrpina, en el temps que la perdé 51 sa mare, i li fugí la primavera.o Com volteja, amb els peus que a terra té, junts i a un nivell, la fràgil dansarina, 54 que un no s'avança a l'altre gairebé, vers mi es girà, damunt de flor carmina i de flor groga, amb aquell aire honest, 57 com d'una verge que els seus ulls inclina. : éa : : I vaig acontentar-me del seu gest, . car, acostant-se, tota la cantada : : i 80 entenedora se'm va fer ben prest. E ta É e là m'apparve, si com'elli appare Tu mi fai rimembrar dove e qual era È subitamente cosa che disvia Proserpina nel tempo che perdette É ss per maraviglia tutto altro peasare, la madre lei, ed ella primavera.e sí É h una donna soletta che si gia Come si volge con le piante strette É cantando e scegliendo fior da fiore a terra ed intra sè donna che balli, È 4 Ond'era pinta tutta la sua via. € piede innanzi piede a pena mette, PA É eDeh, bella donna, che a' raggi d'amore volsesi in su i vermigli ed in su i gialli É ti scaldi, s' i' vo' credere a' sembianti fioretti verso me non altrimenti É 45 Che soglion esser testimon del core, che vergine che li occhi onesti avvalli:— 44 ï vegnati in voglia di trarreti avantis e fece i prieghi miei esser contenti, É diss' io a lei everso questa rivera, si appressando sè, che 'l dolce sono 4e tanto ch' io possa intender che tu canti. veniva a me co' suoi intendimenti. j