S
x
E

ECA

EE CSCIS Caa E Madeoat cc

 

 

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

3I0O
i va les branques doblegant encar,
sense privar als ocells dalt de les cimes
15 que puguin operar tota llur art,
els quals, amb ple delit, les aures primes
cantant rèbien, per la fulla en joc,
18 — que feia de bordó a les fresques rimes,
tal com, de branca en branca, a poc a poc,
se sent vora de Chiassi en la pineda
81 quan Eol deixa desfermar el xaloc.
El meu caminar lent per la vereda,
tant dintre el bosc antic l'esguard m'inscriu,
24 que ja l'indret d'entrada veure em veda.
I caminant, em tanca el pas un riu,
cap a l'esquerra, el qual vincla l'herbeta
87 que al volt de l'ona enjogassada viu.
Tota l'aigua que aquí sembla més neta,
impureses conté, que no dissol,
30 — comparada amb l'espill d'aquella veta,
i això que és bru i és fosc, el rierol,
sota l'ombra perpètua, que debades
38 intenten travessar-la lluna i sol.
Jo aturo els peus i dreço les mirades
enllà del fiumicell, per contemplar
86 les branques amb les flors més repintades.
non però dal loro esser dritto sparte ed ecco piú andar mi tolse un rio,
tanto, che li augelletti per le cime che 'nver sinistra con sue picciole onde
15 lasciasser d'operare ogni lor arte, piegava l'erba che "n sua ripa uscio. "
ma con piena letizia l'ore prime, Tutte l'acque che son di qua piu monde,
cantando, ricevieno intra le foglie, parrieno avere in sè mistura alcuna,
1s che tenevan bordone alle sue rime, verso di quella, che nulla nasconde, :0
tal qual di ramo in ramo si raccoglie avvegna che si mova bruna bruna
per la pineta in su 'l lito di Chiassi, sotto l'ombra perpetúa, che mai
s, quand'Eolo Scirocco fuor discioglie. -raggiar non lascia sole ivi nè luna. :a
Già m'avean trasportato i lenti passi Coi piè ristetti e con li occhi passai
dentro alla selva antica tanto, ch' io di là dal fiumicello, per mirare

ss NONn potea rivedere ond' io mi "ntrassi, ' — la gran variazion di freschi mai: se