PURGATORI. CANT XXVII 307

 

El comiat de Virgili és solemne i lapidari, un d'aquests moments
de la DIVINA COMÈDIA en els quals el Dant tria i sospesa les paraules
per donar-los una qualitat marmòria. Diu el Mantuà: cHas vist el
foc temporal i l'etern. Has arribat a un lloc en el qual jo ja no
distingeixor. És a dir: cAquí s'acaba la raó humana i comença la
revelació divinar, o en altres paraules: ePasses de la filosofia a
la teologia,. Virgili està satisfet del seu treball de guia, perquè fa
constar al Dant que l'ha dut camb enginy i arto, mes, ara pertoca
al voler del poeta ésser el propi mentor, perquè ja ha sortit del camí
penós i difícil.

Li mostra el paisatge paradisíac, i en ell li permet d'entretenir-se
fins que vingui aquella que, plorant, li demanà de guiar-lo (Beatriu).
Repeteix que no esperi d'ell ni signe ni paraula, ara l'arbitri del
nostre poeta és, segons Virgili, elliure, sa i rectex i no obrar segons
ell fóra error, per la qual cosa pronuncia Virgili Púltim vers solemne,
la consagració del Dant com a director d'ell mateix: ePer això,
a tu, damunt de tu, corono i poso la mitra. La corona representa
l'autoritat temporal i la mitra l'espiritual, i la plasticitat d'aquest
darrer vers, sembla que adjudiqui al Dant la ciència mundana que
cal al qui governa, i la llum que dóna l'Esperit Sant al qui fa de
pastor d'ànimes. l

El lector s'adona de l'enorme ambició personal del Dant mani-
festada en aquest darrer vers. Veurem en el PARADÍS altres versos en
els quals aquesta ambició arriba a produir un cert esglai, i es faria
intolerable si l'obra i la transcendència del poeta no la justifiquessin
en absolut. Aquí és la primera vegada, però, que el Dant s'ungeix
a si mateix — fent servir Virgili de figurant — per poder dir el que
més endavant dirà amb un aplom solemne i amb una autoritat
inexpugnable.

 

mrmem ma
lET

R RU RG D S CRT TL

ur

Í:..:_._r:_-_—...-.xa

d isi

CuCES

:
È
L
i

pEarrr teme nira Tara iaa