306 LA DIVINA COMÈDIA

 

sent el nom de Beatriu, el nostre poeta no es decideix a llançar-se a
través de les flames.

El Dant aquí fa aHusió a la faula de Piram i Tisbe, comparant-se

a l'amant Piram, quan, moribund, ferit de la pròpia espasa, creient
Tisbe devorada per un lleó a consequència de l'engany del vel tacat
de sang, i apareixent-li ella i anomenant-se, obrí encara els ulls i
després els clogué per sempre (Ov.: MET. 1V, 55-166).

Un cop han entrat dins les flames, Virgili fa posar el Dant entre
ell i Estaci, perquè no intenti recular, i malgrat la cremor, que és
horrible, el Dant marxa amb entusiasme, perquè Virgili no fa res
més que parlar-li dels ulls de Beatriu.
uu Els conhorta, en el pas del foc, una angèlica veu que canta:
d Venite, benedicti Patris meiv, que són les paraules de Crist als elegits
U en el Judici final (MT. xxv, 34), i al mateix temps la veu recomana
diligència per tal d'arribar a l'última escala ans no es colgui el sol.

Però el sol post els obligarà a dormir en els graons d'aquella,
utt i aquí el Dant ens ofereix una fresca imatge bucòlica, comparant-se

l ell a les cabres i comparant Virgili i Estaci al pastor i al rabadà.
ui Un cop adormit, el poeta somia que, en el punt que per Orient
_F apareix el planeta Venus, veu caminar per un paisatge acolorit, una

» dona bella collint flors, la qual diu ésser Lia, que es delecta fent-se
una garlanda, així com a sa germana Raquel li plau mirar-se al
mirall. Les dues bíbliques dones, filles de Laban i esposes de Jacob
(GEN. XXIX, XXX i XLIX), representen la visió de la vida activa i de la
Í contemplativa.

Amb els raigs del sol s'acaba el somni, i els tres poetes reprenen
la pujada, quan Virgili promet al Dant que dla dolça poma que per
tantes branques va cercant la cura dels mortalsv, avui apaivagarà la
seva fam. Amb aquestes paraules Virgili vol significar la veina
presència del Paradis terrenal.

La promesa fa néixer ales al Dant, i al punt que han acabat de
pujar l'escala que els menarà a la selva dels nostres primers pares,
Virgili s'acomiada intelectualment del nostre poeta. D'ara enda-
x vant, Virgili estarà al seu costat, però no parlarà ni donarà cap
consell, i el moment autèntic de la desaparició de l'ombra virgiliana,
serà silenciat en el poema. El Dant cercarà la seva presència quan
ja serà fora de la seva vista.

SE SE SESCSOMSCIÓ RO ORC PSOSOSOSe Sda aa

Ma d ó a COU COU GRr erieisicciOccs: GO r S Baa aa

 

E Appsrimetfe oOr tarra

é