PURGATORI. CANT XXVII 305

 

Mira el sol que de ple et bat a la cara,
mira l'herba, les flors i els arbuixells
138 que aquí, sense llavor, la terra empara.

Fins que vinguin alegres els ulls bells
que, plorant, cap a mi van conduir-te,
188 — Si vols pots seure, o bellugar-te entre ells.

Ni senyal t'he de fer, ni mot dec dir-te,
el teu albir és bo i és lliure, i sap
el camí dret, i ell ha de decidir-te :

148 per'xò mitra i corona et poso al cap.v
Vedi lo sol che in fronte ti riluce, Mentre che vegnan lieti li occhi belli
vedi l'erbetta, i fiori e li arbuscelli che, lacrimando, a te venir mi fenno,
185 che qui la terra sol da sè produce. seder ti puoi e puoi andar tra elli. 188

Non aspettar mio dir piú nè mio ceuno:
libero, dritto e sano è tuo arbitrio,
e fallo fora non fare a suo senno:

per ch'io te sovrà te corono e mitrio.) qag

COMENTARI AL CANT XXVII

VA tocant al seu terme el sant viatge a través del Purgatori.
Hem deixat els trobadors purificant-se de la seva terrenal
luxúria dins una selva de flames, i ara el Dant, per dir-nos que
declinava el jorn, ens farà saber que el sol apuntava en el lloc con
el seu Factor la sang vessàr, o sigui Jerusalem, i a l'Ebre, terme
del món habitat, a 90 graus de Jerusalem, sota la consteHació de
Libra, era mitjanit, mentre que en l'altre extrem de la terra, o sigui
en el Ganges, era migjorn. Per tant, en el Purgatori, antipoda de
Jerusalem, era el capvespre, quan es presentà l'Àngel de la castedat
dient la sisena de les Benaurances : cBeats els nets de cor, etc.2, i
de seguida recomanà als tres viatgers que passessin el mur de foc,
sense la qual cosa no haurien pogut eixir del Purgatori.

El Dant té una por terrible i Virgili l'encoratja, mes, fins que

 

Eara

SE TRITE R EET CE ESe ilia

EEIEEEEE

SSETEEr

E Rs

SUUUIDICUSE

PRriata asPMErIISAR P PEREETPESEGIDITAFEIFEFEICITELTETITEDIEIS