304 LA DIVINA COMÈDIA

 

Ja amb les clarors de l'alba insinuants,
que vénen més de gust al pelegrí
11 com menys la llar i els seus li són llunyans,

les tenebres d'arreu varen fugir,
com el meu somni, i el meu cos es lleva,
114 veient llevats els mestres prop de mi.

c La dolça poma que cercant sens treva
van per tantes de branques els mortals,
117 avui farà tranquiHa la fam teva.o

Virgili cap a mi paraules tals
dirigia, i mai més favor ni estrena
120 produiren plaers als meus iguals.

Tant desig va inflamar-me en cada vena
per ser a dalt, que, d'un pas a l'altre pas,
188 sentia'm créixer plomes a l'esquena.

Quan a sota, l'escala hagué romàs,
i el peu ja l'últim dels graons vencia,
196 Virgili em diu, mirant-me faç a faç:

S OS LS S CI OM

SSdS

RIU CCC Ea o SE EE SE

c El foc etern i el temporal, fent via,
fill meu, has vist, i som en una part
129 on jo, per mi mateix, res no veuria.
T'he conduit aquí amb enginy i amb art,
per guia teu, el teu voler pren ara,
188 — perquè ja ets fora del pedreny isard.

Tanto voler sopra voler mi venne
dell'esser su, ch'ad ogni passo poi
al volo mi sentia crescer le penne. 159

E già per li splendori antelucani,
che tanto a' pellegrin surgon piú grati,
aa Quanto, tornando, albergan men lontani,

 

SE RS OEÓ

Come la scala tutta sotto noi
fu corsa e fummo in su l grado superno,
in me fic.ò Virgilio li occhi suoi, 190

le tenebre fuggian da tutti lati,
e'l sonno mio con esse, ond' io leva'mi,
a Veggendo i gran maestri già levati.

3
É
3
3
£
x
3
s
Ea

eQuel dolce pome che per tanti rami
cercando va la cura de' mortali,
111 Oggi porrà in pace le tue fami.s
Virgilio inverso me queste cotali
parole usò, e mai non furo strenne
io Che fosser di piacere a queste iguali,

e disse: ell temporal foco e l'etterno
veduto hai, figlio, e se' venuto in parte
dov io per me piú oltre non discerno. —,sg

Tratto t' ho qui con ingegno e con arte:
lo tuo piacere omai prendi per duce:

fuor se' dell'erte vie, fuor se' dell'arte. — ,s,